Publicitat
Publicitat

Arqueologia

Trobades a Sant Joan les Fonts les primeres estructures del poblat ibèric

L'equip d'arqueòlogues que ha treballat durant tres setmanes en el jaciment també ha identificat abundants fragments de ceràmica

La segona campanya arqueològica a Sant Joan de les Fonts (Garrotxa), que va començar fa tres setmanes, ha conclòs amb èxit. En els 80 metres quadrats que han inspeccionat, els arqueòlegs han trobat les primeres estructures del poblat ibèric, una paret de pedra de fins a 80 centímetres i centenars fragments de ceràmica, la majoria de producció local. Una de les arqueòlogues de l'equip, Anna Maria Puig, explica que fins ara no n'havien trobat.

Aquestes troballes han permès constatar que aquest assentament data dels segles IV i III aC, tal com s'apuntava en els primers sondeigs que s'hi van fer. Ara, però, entre les incògnites obertes hi ha descobrir si el poblat va ser ocupat durant més temps.

També s'ha descobert un mur de terrassa per aguantar terres o anivellar el terreny i nombrosos fragments decorats amb incisions i una part més reduïda de ceràmica d'importació de procedència grega, púnica i del nord d'Àfrica, tal com es va descobrir en l'anterior campanya. Són fragments d'àmfores i vaixella de taula difícilment reconstruïbles ja que estan massa fragmentats. Entre les troballes, destaca una peça petita, d'uns dos centímetres, amb vernís negre del que hauria estat una copa de taula d'origen grec.

Un emplaçament estratègic?

A l'espera de tenir més dades, les investigadores mantenen que la troballa de ceràmica importada indicaria que el poblat rebia producte de fora i que s'hi feien tractes comercials, un fet més habitual a les zones de costa i no tant a l'interior. Falta veure, però, fins a quin punt aquest emplaçament era estratègic. De moment, és el primer poblat ibèric en una zona tant interior a la Garrotxa. A la comarca ja hi ha ha constància d'altres jaciments ibèrics però més al sud, en punts com Besalú i Maià de Montcal.

L'equip d'arqueòlogues, integrat per Maribel Fuertes, Anna Maria Puig i Dolors Codina, preveu poder exposar les troballes més rellevants abans que s'acabi l'any, al castell de Juvinyà del municipi. Per això compten amb el suport de l'Ajuntament que està decidit a fer difusió del jaciment.

Un jaciment trobat per casualitat

Durant els anys 90, un grup d'estudiants que passejava per aquest entorn de l'espai del Boscarró va trobar algunes restes de l'època ibèrica. Les van inventariar i les van inscriure al catàleg de la Generalitat com a possible jaciment. Fa poc temps, dos veïns del municipi estaven fent un estudi sobre masies i van localitzar més fragments de ceràmica que posteriorment han entregat a l'Ajuntament perquè les pugui exposar en un futur.

L'Ajuntament va decidir encarregar un estudi a l'equip d'arqueòlogues després de constatar que es tractaven de restes ibèriques. Des de llavors, també s'ha arribat a un acord amb els propietaris de la finca que ha permès desbrossar la zona i facilitar-ne l'accés.

Les