Publicitat
Publicitat

EL GUARDÓ MÉS PRESTIGIÓS DE LA LITERATURA

El poeta suec és autor d'una obra exquisida, austera i breu

Tranströmer, premi Nobel de literatura

Poeta d'obra escassa, traduïda a una seixantena de llengües, Tomas Tranströmer s'ha emportat l'últim premi Nobel de literatura, que fa 60 anys que no recompensava l'obra de cap autor suec.

"L'Acadèmia de les Ciències de Suècia ha escollit el poeta Tomas Tranströmer com a guanyador del premi Nobel de literatura. A partir d'imatges concises i translúcides, Tranströmer ha permès accedir a la realitat des d'una nova perspectiva". Aquest va ser el missatge que Peter Englund, secretari permanent de l'acadèmia sueca, donava ahir a la una en punt del migdia. La notícia potser no ha sorprès com altres vegades -Tranströmer sonava com un possible guanyador des de feia anys- però segueix la línia de recompensar obres literàries d'alt nivell i poc conegudes per part del gran públic.

Des de l'any 1901, el Nobel de literatura ha anat a parar a mans de 107 escriptors (alguns dels quals han compartit premi, com Frederic Mistral i José Echegaray), ha quedat desert en set ocasions (l'última de les quals va ser el 1943) i ha estat fins i tot rebutjat (cas de Jean Paul Sartre i Boris Pasternak). En 110 anys d'història, només dotze escriptores han aconseguit el prestigiós guardó: la primera, Selma Lagerlöf (1909); l'última, Herta Müller cent anys després.

En el cas de Tranströmer, l'acadèmia va ressaltar-ne que és poeta i suec. "Feia sis dècades que cap autor del nostre país guanyava el Nobel de literatura", recordava Peter Englund. Els escriptors suecs han hagut d'esperar una bona colla d'anys des que l'acadèmia reconegués, el 1951, l'obra de Pär Lagerkvist. "En l'obra de Tranströmer queden convocats molts dels temes universals de la literatura: escriu sobre la mort, la història, la memòria i especialment la natura -va explicar Englund-. Tant les metàfores com la llengua amb què les expressa són exquisides".

Clar, senzill i poc prolífc

Nascut el 1931 a Estocolm, Tranströmer va publicar el seu primer llibre l'any 1954, 17 dikter ( 17 poemes ). Ha compaginat l'escriptura i la publicació d'una obra poètica gens excessiva -repartida en quinze petits reculls- amb la dedicació professional a la psicologia. A la dècada dels 80 va publicar alguns dels seus llibres més ben valorats, La plaça salvatge (1983) i Para vivos y muertos (1989). Després de patir un atac d'apoplexia el 1990 que li va afectar mig cos i la parla, Tranströmer ha seguit el ritme lent d'escriptura que l'ha caracteritzat. Traduïts a una seixantena de llengües, els seus poemes són austers, concisos i plens de metàfores tan expressives com poc estridents. Al poema Març del 79 es confessava cansat "de tots els que diuen paraules i més paraules, però no llenguatge". Pot ser un autor clar i senzill, però planta cara quan cal.