QUÈ ES COU PER MENORCA?
Cultura 21/10/2016

Tots Sants i la gastronomia

La recepta d'aquesta setmana és Magranes amb moscatell

Bep Al·lès
3 min
Tots Sants i la gastronomia.

GastrònomCom totes les celebracions, la festivitat de Tots Sants té també la seva pròpia gastronomia, i no sols a la nostra illa, sinó arreu del món. Ara la influència americana ens imposa de cada vegada més el Halloween amb els seus dolços, galetes i pastissos entorn de la carabassa, que poden fer desaparèixer part dels plats o menjars propis d’aquesta festa a Menorca.

Avui dia la gastronomia de Tots Sants està pràcticament limitada als bunyols i panellets, però, com veurem, a Menorca hi havia molta més riquesa gastronòmica per celebrar aquest dia.

El refranyer popular diu “Per Tots Sants murtons i aglans, cama-seques i esclata-sangs” o “Per Tots Sants arboces i aglans, llentrisca madura i esclata-sangs”. Per tant, ens indica que és hora d’anar a recollir aquests fruits silvestres, dels quals avui pràcticament només anam a cercar els esclata-sangs i cama-seques, a més de les gírgoles i encara un poc les arboces. De murtons de floquet ja gairebé no se’n troben i els aglans els podem veure en terra, als alzinars, sense gairebé més profit que menjar per als porcs.

L’aglà en temps d’emprimer formava part de la cuina menorquina de subsistència, se’n feien amargos dels aglans dolços, com també farina, o es menjaven com a fruit sec. Les arboces avui dia es perden madurant als arbres, ja que pràcticament no es recullen. Amb les arboces feien melmelades, confitures, gelees, també licors o formaven part de les postres, com per exemple el brossat amb mel i arboces, que ben bé podria ser una de les postres d’aquests dies. Els murtons són també un dels grans oblidats i que crec que pràcticament han desaparegut. Com les arboces, se’n feien confitures, melmelades, arrop i també un licor, semblant al cassís francès. Com podeu veure, la societat evoluciona i els costums arribats de fora moltes vegades fan perdre els locals.

La magrana és també una de les fruites de Tots Sants. Antigament es creia que per cada gra de magrana que es menjava, se salvava una ànima del purgatori; per tant, era una de les menges de Tots Sants. Unes postres antigues de la nostra gastronomia fetes amb aquesta fruita de tardor són les magranes amanides amb vi dolç o moscatell i canyella en pols.

La magrana també és un dels fruits sagrats. Es diu que el fruit de l’arbre del bé i del mal era una magrana, la poma granada, i no una poma. De fet, és també una de les fruites especials per a la maçoneria, que s’hi veu representada.

A les nostres illes, la magrana es consumeix com a fruita, però també se’n feien sucs, com hem pogut trobar en els escrits de Liedmann al segle XVIII durant la dominació anglesa de l’illa. A més, la podem emprar per fer amanides, especialment amb aquelles que porten escarola. Però si hem de xerrar de la magrana com a postres, potser són les magranes macerades amb vi dolç, sucre i canyella en pols unes de les més representatives. També hi ha una versió més apta per als infants que és substituir el vi per suc de taronja.

Tenim, així mateix, una varietat de magrana agra, que esmussa, i aquesta serveix per fer la salsa de magrana, que no mancava a les cases senyorials per acompanyar els rostits, tant les porcelles com els galls d’indis o els capons de les festes de Nadal i Cap d’Any, que s’acompanyaven d’aquesta salsa de suc de magrana agra i sucre, principalment, que es posa al foc fins a convertir-se en un arrop o melassa.

Magranes amb moscatell

INGREDIENTS
  • 4 magranes
  • 1 bòtil de moscatell o de vi dolç
  • Sucre al gust
  • Canyella en pols
PREPARACIÓ

Xaparem les magranes per la meitat i en traurem els grans, tot anant alerta de llevar el tel groc, ja que amarga molt. Posam els grans dins un bol, els ben espolsam de sucre i canyella en pols i ho cobrim amb moscatell. Els donam un parell de remenades amb una cullera de fust i els deixam reposar un parell d’horetes a la gelera.

stats