Publicitat
Publicitat

ENTREVISTA

Toni Albà: "No passo pena ni por de rebre una denúncia de la Casa Reial"

Ha intentat la Casa Reial influenciar en aquest espectacle? Potser limitant-hi les bromes?

Buff, ja fa 11 anys que interpreto el rei Joan Carles I, n'he fet quatre espectacles de teatre. O sigui que sí, però intents amables. Recordo que un diputat de CiU a Madrid va fer jutipiris amb el cap de gabinet de la Casa Reial, que volia negociar-ne els continguts... I quan vàrem fer Borbomania , també ens varen trucar demanant-nos "elegància" en les befes. I ens engalanarem amb roba d'or; elegància, no n'hi va faltar!

Només rebeu vosaltres?

Bé, si mires el nostre espectacle i els programes rosa de televisió a la tarda, t'adonaràs que no hi ha gaire diferència. Però nosaltres ho fem amb gràcia, amb un llenguatge molt seu, però posant-los fora del seu àmbit. I això fa riure, fem la bufonada. I ja n'hem fetes més de 200 funcions.

I no passau pena de guanyar-vos una denúncia?

Bé, som al segle XXI... Què vol dir, que no tenim dret a riure'ns d'una persona a qui hem de retre compliment, només perquè diuen que és rei? No passo pena ni por de rebre una denúncia de la Casa Reial. Ell fa la seva feina, fer de rei; i nosaltres la nostra, fer de bufons, riure'ns del poder com hem fet durant tota la història.

Hi ha llibertat d'expressió a l'estat espanyol com per poder criticar la Casa Reial i sobreviure?

La llibertat és un dret. A veure, un ocell canta, és la seva veu, i no li podem demanar que canti però sense fer les notes agudes. Doncs la llibertat d'expressió és igual. És o no és.

Però us tallau, en certes coses...

Una cosa és que la llibertat no es pot limitar, seria incongruent. Però un altra és fer coses de mal gust. Una vegada ja ho va dir Buenafuente públicament: "no ens posem en defectes físics irremeiables, ni en malalties".

I els nins i nines de la Casa Reial, surten a l'espectacle?

No hi surten. Un infant no es pot defensar. No té responsabilitats, no tenen la culpa d'haver nascut on han nascut. Així que seria absurd entrar-hi. O sigui, serien fàcilment atacables, però no busquem aquesta facilitat.

Pot ser que la vida de Mallorca surti a l'espectacle?

I tant! Bastants de comentaris... Però no puc revelar res!

Com ara els ducs de Palma?

Clar! Allò divertit de l'espectacle és que hem actualitzat el guió a mesura que passen coses pel món. Com un nou cas de corrupció a Mallorca.

Quin és l'origen de l'espectacle?

Jo crec que coincideix amb el punt d'inflexió de la mateixa Casa Reial: aquell cap de setmana en què el rei va amollar el por qué no te callas , i poques hores després la Casa Reial feia públic que la infanta i el comte de Marichalar deixaven la convivència. Tot d'una la gent es planteja quin és el paper de la monarquia.

Fins llavors no passava?

També, però fou l'esclat de la crisi econòmica el que impulsa el debat entorn de la monarquia, sobre el pressupost de la Casa Reial que paguem entre tots, sobre els fons reservats de l'estat espanyol... Així que ho posaren fàcil per als republicans espanyols i catalans.

Com ha estat el procés de transformar gags televisius com els dels Polònia al teatre?

Tots els actors hem fet teatre prèviament i crec que ha funcionat molt bé. Toni Soler sempre deia de fer l'obra, però era cara de produir.

I funciona l'humor de TV al teatre?

Funciona molt bé! Però el més bo és que tot allò que quan fas tele intueixes que funciona, i que a les cases fa riure (i després ho pots saber per les xarxes socials), doncs al teatre ho saps automàticament. És molt bèstia! Es crea una comunió molt forta amb el públic.

Com ha anat col·laborar amb Dagoll Dagom?

Una animalada! Pràcticament vam treballar sense saber com aniria.

Per cert, què trobau de l'ERO de TV3 , que és ca vostra?

Ho intenten. A Grècia ho acaben de fer. Ara a Catalunya... I ja ho aconseguiren amb Ràdio Televisió de Mallorca... S'aferren al més fàcil, minvar IB3 o TV3. Però no ho aconseguiran.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT