Publicitat
Publicitat

L'ESTRENA DE LA SETMANA

Steven Spielberg i Peter Jackson converteixen els àlbums d'Hergé en una superproducció cinematogràfica en 3D

Tintín salta de la vinyeta a la pantalla

Les aventures de Tintín han estat un os dur de rosegar per al cinema. Amb l'adaptació d'El secret de l'Unicorn, Spielberg transforma l'heroi d'Hergé en el protagonista d'una gran producció americana.

Georges Prosper Remi, l'home que ha passat a la història amb el nom d'Hergé, va començar a dibuixar les historietes de Tintín i el seu gos Milú el 1929 a Le Petit Vingtième, el setmanari infantil que s'encartava amb el diari belga Le Vingtième Siegle. L'intrèpid reporter del jerseiet de punt blau i el serrell bufat ha sucat pa en l'èxit des de la publicació de Tintín al país dels soviets, l'any 1931. Des del seu naixement fins ara, el personatge d'Hergé n'ha vist de tots colors. Però arribar a convertir-se en un fenomen de la gran pantalla era una assignatura que feia més de 80 anys que tenia pendent. El cineasta Steven Spielberg, sumant esforços amb Peter Jackson en el paper de productor, li ha donat una bona empenta perquè també conquereixi el cinema.

Avui s'estrena la pel·lícula que obre la trilogia Les aventures de Tintín, un dels primers films americans doblats al català després de l'acord entre les majors i la Generalitat de Catalunya. Aquesta primera entrega és una adaptació de l'àlbum del 1943 El secret de l'Unicorn, amb un bon grapat de llicències que no passaran desapercebudes a cap fanàtic dels còmics, per poc audaç que sigui. Spielberg ha substituït el traç clar i gruixut de les vinyetes per una animació en 3D treballada a partir de la captura de moviment d'actors reals. Jamie Bell -el noi que va debutar en el món del cinema l'any 2000 sota les ordres de Stephen Daldry a Billy Elliot- encapçala el càsting, seguit per Andy Serkis (àlies Gollum) en el paper de capità Haddock i Daniel Craig com a antagonista de la trama.

No és pas la primera vegada que Tintín intenta fer un dels seus salts atlètics cap a la gran pantalla. Va temptejar el terreny per primera vegada a finals dels anys 40, amb una versió d'El cranc de les pinces d'or que ja apuntava les maneres de la pel·lícula de Spielberg. Les tècniques eren molt més rudimentàries, tot i que el seu director Claude Misonne ja va procurar arrencar-li la tercera dimensió mitjançant el laboriós procediment d'animació pla per pla -o, per no evitar l'anglicisme, stop-motion-. Però la cosa no va acabar d'arrencar. Així que el mateix Hergé va mirar de clavar un cop de pedal. L'any 1948 va escriure a Walt Disney una carta que va acompanyar d'un farcell amb els set títols que havia publicat fins llavors. Dos mesos més tard, els estudis Disney van rebutjar la proposta i li van tornar el paquet.

Indiana Jones amb tupè

Des de Misonne fins avui hi ha hagut molts altres intents mal resolts. Quan Spielberg es va allistar en aquesta guerra va haver de mentalitzar-se a consciència que no podia córrer la mateixa sort. Després d'un estira-i-arronsa amb la Fundació Hergé, va reclutar un equip de guionistes format per tres dels noms que més eco han tingut en la comèdia televisiva britànica dels últims temps -Steven Moffat, Edgar Wright i Joe Cornish- i va treballar perquè el producte final pogués arrasar a la taquilla internacional. El gran repte era aconseguir impactar la societat americana, que en el millor dels casos pensa que els còmics de Tintín són una nota a peu de pàgina que no pot competir contra les grans franquícies de superherois que han sortit de la Marvel i companyia.

L'èxit té un preu. En aquest cas, Spielberg ha hagut de tunejar els llibres d'Hergé per convertir-los en una pel·lícula d'acció que apugi el foc uns quants graus. No és que hagi perdut de vista l'esperit original. La història segueix començant en el mercat de puces de la plaça Jeu de Balle, de Brussel·les, quan Tintín troba la primera maqueta de l'Unicorn, un vaixell que es va enfonsar amb un gran tresor a la bodega. Però, per donar una mica més de lluentor a la trama, el director d'E.T. i Tauró ha incorporat les seqüències més estimulants d'altres còmics, com El cranc de les pinces d'or, i n'ha afegit algunes de noves que són dignes de la seva mítica tetralogia Indiana Jones.

L'estrena als Estats Units es farà esperar fins a finals de desembre, però des d'aquesta setmana Spielberg ja podrà sondejar l'èxit entre el públic europeu. Tot i que molts dels incondicionals de Les aventures de Tintín es miren amb cert recel la seva conversió en un film de coca-cola i crispetes, les premières que el cap de setmana passat es van celebrar a Brussel·les i París van acollir la proposta amb grans aplaudiments. Encara no ha estat estrenada i la segona part ja s'espera amb ànsia.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT