Publicitat
Publicitat

Thelonious Monk, el jazz més lliure

Ivo Sans Quartet homenatja el pianista i compositor de jazz en un concert a la sala Jamboree en el marc del Festival Mas i Mas

“Sents un compàs de Thelonious Monk i de seguida el reconeixes”, explica Ivo Sans. El percussionista i líder de l’Ivo Sans Quartet homenatja aquest divendres a la nit Thelonious Monk, el pianista i compositor de temes clau en la història del jazz com Blue Monk i Round midnight, coincidint amb el centenari del seu naixement. El concert serà a la sala Jamboree, en el marc del Festival Mas i Mas, que continua així amb els tributs a jazzmen com John Coltrane, Chet Baker i Bud Powell.

“Monk era un gran intèrpret de la seva música i un gran compositor -diu Sans-, a més d’un improvisador molt peculiar”. Genuí dins i fora dels escenaris, és considerat un dels personatges més misteriosos del jazz. “La música que feia ja et deixa intuir que tenia algun tipus de trastorn mental”, tot i que mai no es va arribar a confirmar si era depressió, bipolaritat o esquizofrènia. “Molta gent no sap que va morir als anys 80, perquè feia una dècada que estava inactiu, internat en un centre”, explica el percussionista. Però molt abans de la seva mort Monk va deixar un llegat de composicions musicals només comparable al de Duke Ellington. “La gent de fora de la música no sap que Ellington tenia un col·laborador que li escrivia bona part dels temes”, mentre que Monk tenia un repertori propi, “molt extens i molt tocable”.

Un creador avançat a l’època

Ivo Sans creu que el teu músic preferit diu molt de tu i de la teva personalitat. Sens dubte ell ho té clar: el seu és Thelonious Monk. “És un tipus de persona gens intel·lectual tot i haver fet una tasca tan mental com compondre”, defensa Sans, i assegura que les seves composicions van aportar “aire fresc” a l’escena. Tot i estar molt lluny del free jazz, la seva “frescor i espontaneïtat” ha fascinat els músics del jazz més lliure, des del primer moment. Sans és un devot de Monk i tocar aquest tribut amb el seu quartet és quelcom natural. “Tinc un grup fix, que és com un grup d’estudi de Monk. Gairebé no fem concerts ni gravacions, però quedem cada setmana per tocar temes seus”, explica. Thelonious Monk, l’home del barret i les ulleres de sol gegants, tocava el piano de manera poc ortodoxa, gairebé percudint les notes; posseït per la música, deixant de tocar el piano per posar-se a ballar, sempre al límit de la genialitat i de la inestabilitat mental. Alguns dels seus àlbums no van ser aplaudits pel públic general i no va ser fins anys després que es va començar a desxifrar la seva excepcionalitat.

Actualment és més fàcil entendre i gaudir la seva música? “Soc bastant pessimista en general. Penso que el que fem nosaltres és absolutament marginal; tant en el jazz en general, com dins del mateix gènere”, diu Sans. El problema, opina, és una societat que necessita música “de consum ràpid i que conté sucre”. De fet, el bateria creu que als anys 60 “encara hi havia una certa cultura de l’esforç entre el públic”, que mostrava un interès per entendre aquesta música. “La seva música és per asseure’t i apreciar-la”; lluny dels grans efectes especials i tempos apressats. “Avui es creen purs productes comercials”, explica Sans referint-se a bona part de la música que sona a les radiofórmules, que considera que és “obra dels productors”, sense ànima ni essència. El jazz -i la música de Monk i Sans- va per un altre camí, un camí que no hi entén de “concessions”. “Fem la música que ens surt de l’estómac i tot i que volem agradar al públic i fem coses boniques, no volem fer res que no sentim”, sentencia.

Aquesta nit Thelonious Monk i el seu esperit lliure ompliran la sala Jamboree. Ivo Sans, acompanyat per Erik Vermeulen al piano i Jürg Wickihalder i Masa Kamaguchi als saxos, recrearà una nit de jazz lliure, passional i sense esquemes.