NOVETAT DISCOGRÀFICA
Cultura 30/11/2011

The Seihos, avançant en paral·lel a Manel

El quartet barceloní The Seihos presenta avui i demà el segon disc, 2, a l'Heliogàbal. El grup, amb una proposta d'inspiració anglosaxona i africana, té entre les seves files Martí Maymó, baixista de Manel.

Marta Salicrú
2 min
Guillem Haro (veu i guitarra), Martí Maymó (baix), Xavi Haro (bateria) i Adrià Albareda (teclats) ja escoltaven Paul Simon abans que sorgissin Vampire Weekend.

BARCELONA.La setmana passada va sortir a la venda 2, el segon treball del quartet barceloní The Seihos, un àlbum en què el grup amplia les influències anglosaxones del seu primer treball i mira cap a l'Àfrica, i que presentaran a Barcelona avui i demà a l'Heliogàbal. El grup té entre les seves files Martí Maymó, baixista de Manel. Però les connexions entre un grup i l'altre van més enllà.

Maymó va formar The Seihos als 15 anys amb tres companys de classe de l'escola Costa i Llobera, amb els quals tocava versions dels Beatles, els Beach Boys i de grups del brit pop en pubs barcelonins. D'alguna manera, però, uns encara inexistents Manel ja havien influït Guillem Haro, veu i compositor principal, que explica que veure Guillem Gisbert i Roger Padilla tocant a l'escola el va empènyer cap a la música. "Recordo que veure'ls em va marcar, jo també volia estar en un grup. Ells em van inspirar a agafar un instrument", explica.

The Seihos van gravar el seu debut abans que el de Manel, però com que no havien guanyat cap premi "va trigar més a sortir", diu Maymó. Haro explica com Padilla un dia li va preguntar com es gravava un disc, i que ell el va remetre a Arnau Vallvé, amb qui The Seihos havien gravat el debut, i que esdevindria el bateria de Manel. Seria després de veure The Seihos que Gisbert i Padilla van proposar a Maymó afegir-se al seu projecte.

Maymó, però, no vol explotar el filó de Manel. "Intento que cada grup es vengui per si sol i faci la seva guerra. Segurament hi ha gent que ha conegut The Seihos arran de Manel", admet Maymó. De fet, el segell Warner, que ha editat 2, s'hi va interessar després dels bons resultats obtinguts per 10 milles per veure una bona armadura, amb què Manel han assolit la categoria de Disc de Platí. "Però són dos projectes molt diferents. De fet, hi ha gent que ve als concerts de The Seihos que detesten Manel. I m'ho diuen".

Àfrica i Paul Simon

Tan diferents que, pel que fa a la música, les dues referències més òbvies quan s'escolta 2 són Paul Simon i el seu disc d'inspiració africana Graceland (1986), i els novaiorquesos Vampire Weekend, estrelles de l'escena internacional alternativa que beuen del disc essencial de l'ex-Simon & Garfunkel. Però així com Gracelandés una influència important per a The Seihos, les similituds amb Vampire Weekend són pura casualitat. Senzillament, els de Nova York van arribar primer.

Com a valor d'autenticitat afegit, però, el segon treball de The Seihos compta amb la producció en un parell de temes del baixista de Moçambic Childo Tomás, col·laborador d'Omar Sosa, que per a Haro ha marcat la diferència. "Nosaltres érem uns blanquets fent música negra, i amb la seva producció si tanques els ulls sembla que siguem a Zimbàbue".

L'altra diferència important amb Manel és que les cançons de The Seihos són en anglès. Però tot i la tirada avui dia del pop en català, de moment no es plantegen canviar d'idioma. "Per cantar en català hauríem de renovar el repertori sencer, perquè seria estrany fer un concert amb la meitat del repertori en un idioma i l'altra meitat en l'altre. I això és molta feina", admet Haro.

stats