Publicitat
Publicitat

POP

The Horrors es consoliden en viu com un gran grup

THE HORRORS

RAZZMATAZZ 2 1 DE DESEMBRE

A finals del 2009 The Horrors van presentar a Razzmatazz 2 el seu segon àlbum, Primary colours (2009), davant d'un públic més aviat magre. No era del tot estrany. Els londinencs havien començat la carrera sent poc més que una broma: un grup que, gràcies a la seva imatge, havia protagonitzat portades abans d'editar el debut, un disc que va resultar força decebedor. I potser en el seu últim concert a Barcelona The Horrors encara no havien tingut temps de demostrar que ja no eren la riota dels inicis.

En la mateixa sala, però aquest cop plena, The Horrors van demostrar en viu dimecres, en la presentació del recent Skying (2011), per què s'han convertit en un dels grups més sòlids de l'escena pop-rock independent britànica. D'una banda, amb les cançons: temes en què mesclen el millor de l'herència rebuda, la New Wave dels 80, i el shoegaze i la mescla de rock i música de ball dels 90. I de l'altra, amb el directe: contundent, precís i hipnòtic, que no es va interrompre ni quan un problema de so va fer emmudir els instruments. El cantant Faris Badwan i el bateria Joe Spurgeon van mantenir viu el tema, Scarlet fields, fins que la incidència es va resoldre.

El concert va ser curt però intens. Va incloure el millor de Primary colours i Skying, amb moments màgics com Changing the rain, que va arrencar el concert, Sea within a sea i Still life, que van donar pas als bisos, i Mirror's image, que els va obrir. La implicació del públic va ser enorme, fins al punt que el grup va aplaudir-lo al final del xou.