HOMENATGE LITERARI
Cultura 18/05/2012

Terenci Moix, de l'anècdota al record

Jordi Nopca
2 min
Carme Balcells, que no parlava des del Nobel a Vargas Llosa, va recordar Moix emocionada.

BARCELONA.El tiempo es sueño pop , la biografia de Terenci Moix amb què l'escriptor Juan Bonilla s'ha emportat el premi Gaziel 2011, va néixer a la cuina de l'editor barceloní Toni Munné. "Em va proposar que retratés un escriptor i la seva època -deia ahir Bonilla durant la presentació del llibre a la seu de RBA-. La seva idea era que estudiés Camilo José Cela i la generació dels 50, però la cara que vaig fer (d'únic supervivent en un accident d'aviació) va ser prou explícita perquè no hi insistís més. Vaig decidir centrar-me en la dècada dels 60, i el nom que se'm va acudir va ser el de Terenci Moix, escriptor imprescindible de la literatura catalana i de l'espanyola".

Eduardo Mendoza va arrencar el seu discurs lloant que es tracti d'un llibre que "aconsegueix desfullar tot el que envoltava l'escriptor per descobrir el que era essencial en ell: era algú brillant, però íntimament desesperat". L'autor barceloní va recordar que Terenci, "encara que era tímid i reservat", ostentava un "exhibicionisme" no anecdòtic: "A sota de les diverses màscares que va lluir -les seves aparicions eren escandaloses i extravagants, sovint- només hi havia una cosa, la literatura, entesa com a necessitat i obsessió. Terenci deia que era un petit monstre i que Barcelona l'havia convertit en un nen imbècil". El parlament serè i encertat de Mendoza va agermanar Moix amb Vázquez Montalbán i va ressaltar "el paper representatiu de l'aventura intel·lectual i sentimental" de la generació que es donaria a conèixer literàriament a la dècada dels 70: "Tinc molts records d'ell. Cap anècdota", va afegir l'autor de La ciudad de los prodigios .

L'agent literària Carme Balcells, allunyada de les aparicions públiques des de la concessió del premi Nobel de literatura a Mario Vargas Llosa, va trencar el seu silenci per dedicar unes paraules emocionades al seu amic: "Va ser un personatge riquíssim, mogut i sostingut per l'angoixa. Els escriptors tenen la sort que els queda l'obra. La lectura és el plaer més higiènic i el menys perjudicial de tots".

stats