Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

Michael Frayn i Waijid Mouawad expliquen a Barcelona el passat, el present i el futur del teatre

Teatre en tres temps

Al bar del Teatre Borràs, un dramaturg de 78 anys. Prim, lúcid, Michael Frayn és autor de dues de les obres més importants de les últimes dècades, la comèdia Pel davant i pel darrere , en cartell al mateix Borràs, i el drama Copenhaguen , que s'estrena a Reus diumenge i d'aquí unes setmanes farà temporada al TNC. Al Palau de la Virreina, un dramaturg, autor i director força més jove, de 43 anys, presenta els seus projectes, tots de grans dimensions i inabastables abans del 2015. Wajdi Mouawad és d'origen libanès, joventut québécoise i maduresa francesa, i és ara mateix un dels creadors d'avantguarda més cobejats pels festivals d'Europa, com el d'Avinyó, del qual va ser associat i al qual tornarà després d'estrenar al Festival Grec la trilogia De les dones . Són dues figures admirades i venerades arreu del món, que representen, tot sols, el passat, el present i el futur de la dramatúrgia mundial. Són mescla, tradició i saviesa.

1. Sòfocles i Txékhov

Durant els darrers deu anys, Wajdi Mouawad s'ha abocat fervorosament a la creació d'una quadrilogia que va compilar el 2009 a La sang de les promeses . Vistes en global, Littoral (l'única obra seva que s'ha vist a Catalunya, aquesta tardor al Temporada Alta), Incendies , Forêts i Ciels intentaven explicar "com fer-ho per tornar a casa; no entesa com un lloc físic, sinó com un estat d'ànim, una il·lusió. Però quan veus el món com un lloc encantador, hi ha un fet, una guerra, un trauma, que trenca aquesta sensació", comenta el dramaturg, fill de l'exili de la guerra del Líban del 1975, que va portar la família a Mont-real. Per això, en els pròxims cinc anys s'ha proposat recuperar la font original de la qual ha begut i que sempre ha tingut present: el grec Sòfocles. "En les seves obres hi ha revelacions terribles", diu. Però per arribar als déus, a Mouawad li queda una travessia de set obres.

Del teatre modern, de Shakespeare ençà, hi ha una figura mastodòntica, el rus Anton Txékhov. A Anglaterra el seu gran traductor és el dramaturg i novel·lista Michael Frayn. Va aprendre rus mentre feia la mili, i d'aquí, com qui no vol la cosa, va passar a traduir Txékhov i Tolstoi. Del gran dramaturg ens sorprèn dient que el seu millor cop és "el sentit de l'humor". Posa com a exemple el seu primer text, Platonov , que aquí vam poder veure fa uns mesos al TNC. Per ell, que l'ha traslladada a l'anglès, es tracta d'una farsa. Una farsa?, ens preguntem. Què es una farsa?, disparem de seguida. "Doncs no sé com definir-la, però a les farses hi ha gent que perd la capacitat d'actuar amb naturalitat i entra en pànic. En les farses de Txékhov, la gent perd aquesta capacitat perquè s'enfada". Ara entenem una mica millor aquestes versions estrafolàries que en els últims anys ens ha presentat l'argentí Veronese.

2. Michael Frayn

Però si Frayn va aprendre alguna cosa de Txékhov com a autor, té a veure amb l'argument. I no cal dir que a Pel davant i pel darrere i a Copenhaguen , l'argument és molt potent. El més curiós de Frayn, tanmateix, és la seva capacitat per fer comèdia i drama. "La majoria d'actors britànics es mouen entre la comèdia i el drama, per la qual cosa els autors fan el mateix", constata. Tot depèn, sempre, de la seriositat. Frayn recorda una companyia russa que va assajar dos anys Pel davant... Una bogeria, no? "Com més seriosament es pren la comèdia l'actor, més graciós és", sentencia.

3. Wajdi Mouawad

Mouawad mai s'ha desfet de la seva sensació d'expatriat, malgrat que ara vegi com una "quimera" poder tornar al Líban per donar suport a unes revoltes "que no són sinònim de justícia" però són un pas endavant. El seu teatre tampoc se n'oblida -el pes de les idees hi és fort i profund-, malgrat que utilitza un llenguatge radicalment contemporani. El cataclisme existencial és la clau dels seus muntatges i la base de la septalogia sobre les obres completes de Sòfocles que arrencarà al Festival Grec amb la trilogia De les dones (formada per Les dones de Traquis, Antígona i Electra), que es podran veure seguides, durant sis hores. Després vindran dos parells d'obres més: Herois ( Àiax i Èdip rei ) i Moribunds (Èdip a Colonos i Filoctetes ). Desfilarà en escena tota la vida de Sòfocles, dels 30 als 70 anys, en ordre cronològic, en obres que "parlen del desig d'amor, del desig de grandesa i del desig d'una mort bonica". Dit això, dit tot.