Publicitat
Publicitat

CINEMA

Mor un ximpanzé octogenari que la Metro va fitxar als anys 30

Tarzan perd la més vella de les mones Cheetah

De mones Cheetah n'hi ha hagut a cabassos i es fa difícil distingir-les a les pel·lícules. Dissabte va morir un dels simis que va acompanyar Tarzan als films dels anys 30. Asseguren que tenia 80 anys.

A la dècada dels 30 no hi havia home que no volgués assemblar-se a Johnny Weissmuller, campió olímpic, nedador de primera i, sobretot, un model amb tòrax d'escàndol que va ser rebut a Hollywood a so de bombo i platerets. Després de retirar-se de l'esport va signar un contracte amb la marca de roba interior BVD i va exhibir els seus pectorals passejant-se per tot Amèrica amb eslips. La Metro-Goldwyn-Mayer no va trigar gaire a canviar-li els calçotets per un tros de tela i convertir-lo en la tercera versió cinematogràfica de Tarzan. Els estudis li van buscar una Jane de cames escultòriques, Maureen O'Sullivan, i també un ximpanzé amb una bona cartera de registres per fer de mona Cheetah. Segons els crèdits de les primeres pel·lícules el simi en qüestió va ser un tal Jiggs. Tanmateix, sembla que va tenir un doble que, no per casualitat, es deia Cheetah. Aquest especialista que arribava on Jiggs no podia ha resultat ser un mico amb una salut de ferro. Va morir dissabte a Florida. Tot i que molts ho posen en dubte, es creu que tenia 80 anys.

El 1938 Jiggs va ser incapaç de superar una pneumònia i la Metro va perdre el mico que havia acompanyat Weissmuller en films com Tarzan i la seva companya i Les aventures de Tarzan . Després de donar-li cristiana sepultura al cementiri de mascotes de Los Angeles, Cheetah va ser coronat número 1 del càsting i va tenir l'honor de convertir-se en l'infatigable col·lega de gresques del forçut actor. Però la fama és fugaç i els estudis no van trigar a rebre unes quantes mones cobejoses i amb molt males puces disposades a tot per destronar la reina. Totes van tenir la seva oportunitat, perquè els directors les intercanviaven segons les seves habilitats, fins a tal punt que un sol rodatge podia alternar mitja dotzena de ximpanzés. Cap, però, que arribés a octogenari i constés als Guinness com el simi més longeu de la història.

Altres mones com la Cheetah

Jiggs va morir al febrer del 38 però va seguir fent la guitza des d'ultratomba. Els seus cuidadors, Tony i Jacqueline Gentry, van posar un altre gall al galliner, que va ser batejat amb el nom de Jiggs jr. (de vegades, amb aires de reialesa, Jiggs II). Aquesta nova estrella de pèl al pit va tenir paper en algunes de les més exitoses adaptacions cinematogràfiques del personatge que Edgar Rice Burroughs va crear el 1912 per a l'All Story Magazine. També va rascar-se una mica l'aixella per usurpar el lloc de Cheetah. Malauradament, quan el senyor Gentry es va allistar a files durant la Segona Guerra Mundial va deixar el príncep Jiggs en un zoo. Així se'n va perdre la pista.

Cadascun dels Tarzans que s'han anat succeint des dels anys 30 han pogut triar i remenar entre un bon harem de mones. Algunes podrien presentar candidatura al Passeig de la Fama i altres ni tan sols tenen identitat. La notícia de la mort de Cheetah al Suncoast Primate Sanctuary de Palm Harbor farà dir a més d'un que "ha caigut una altra Cheetah". Però la gràcia que té aquest simi actor respecte a la resta d'exemplars que es van postular pel paper és que, d'alguna manera, es va nodrir de la força atlètica de Weissmuller. Igual que l'actor, va viure 80 anys. I això, per a un ximpanzé, és un fet inaudit.