Publicitat
Publicitat

FIRA DE TEATRE AL CARRER

Tanca la 31 edició de FiraTàrrega amb menys públic però més espectacles per exportar

Tàrrega, 'hub' de teatre internacional

Gairebé li queien les llàgrimes al director de FiraTàrrega, Jordi Duran, després de l'estrena de De paso , de La Industrial Teatrera. Els badalonins van representar l'entranyable viatge d'una parella de clowns , des del naixement fins a la mort, que va fer riure i ballar el públic de la plaça. Tothom dempeus. Un èxit que serà fàcilment vendible: és econòmic, sense paraules, poètic i està llest per viatjar. Per a les companyies petites com aquesta, el circ de l'Ateneu de 9 Barris o Zitzània Teatre (que ahir presentava Santi's RIP ), passar per Tàrrega suposa un trampolí per aconseguir bolos.

A les antípodes d'aquests muntatges per a tots els públics, la incomprensible The Happiest , l'impactant autoretrat que es fa el coreà Lee Cheol-Sung a base de projeccions i embatumades de pintura, i fins i tot els interessants espectacles de la Vitrina Llatinoamericana, són propostes per enlluernar programadors i públic més arriscat.

La nova direcció de FiraTàrrega ha apostat de manera decidida per les noves dramatúrgies per "eliminar les coses més festives i més fàcils, la idea que al carrer tot s'hi val", explicava a l'ARA Jordi Duran, i s'ha concentrat en els muntatges internacionals, obres que puguin traspassar fronteres, sobretot de dansa i circ. Això, però, passa per seguir atraient un gran volum de públic. El nombre d'entrades venudes per als quatre dies ahir s'estimava en 10.000 i els campistes superaven de poc els 4.100. Malgrat això, Duran xifrava que, en global, als carrers hi havia un 15% menys d'espectadors que l'any passat.

De Corea a Londres 2012

"Tàrrega ha de ser un hub on passin coses -deia Jordi Duran-. Els professionals no només hi busquen espectacles, també vénen a inspirar-se i a fer vincles". Un dels espais claus és el lunch meeting que organitza FiraTàrrega i l'ICIC. La trobada és una espècie de speed dating entre programadors internacionals i una trentena de companyies. Fan atac i gol. "M'he estudiat els programadors de festivals que m'interessen. En tres minuts els explico què és El laberint , una instal·lació interactiva, i els dono la targeta", diu Sílvia Asensio. Entre la nombrosa delegació coreana que ha vingut aquest any (i que es veuen negres per comunicar-se), hi ha molts professionals repetidors. Fabrizio Gavosto va muntar el festival de Mirabilia (Torí) fa 5 anys agafant de patró Tàrrega. "Fins i tot els he demanat permís per copiar el lunch meeting ", diu. Un que compra segur.

Los Galindos, Cascai Teatre i La Baldufa entaulaven conversa amb els estrangers per convèncer-los que anessin a veure el seu muntatge a la Fira. Fins i tot la sòcia d'una companyia consolidada com Sol Picó repartia targetes: "Viatjar per vendre és molt car, i aquí els trobes tots. El 65% dels bolos que fem són d'exportació", explicava. Un dels objectius clars era l'anglesa Chenine Bhathena, que forma part del comitè dels Jocs Olímpics 2012. "Estem pensant com omplim l'espai públic, com portem la màgia dels Jocs a dues-centes places dels suburbis de Londres. Busquem companys", afirmava. Aviat se sabrà si à la ville de Tàrrega hi va fer amics.