Cultura 07/05/2011

Tarántula i Manos de Topo, comtes de Barcelona

Marta Salicrú
2 min
Tarántula i Manos de Topo, comtes de Barcelona

A la cançó Condes de Barcelona Tarántula defineixen la seva ciutat com el pou mort de Catalunya, i amb un títol nobiliari potser s'eixugarien el cul, però dijous a la nit van fer més mèrits que cap Borbó per ostentar el títol de comtal. Amb una formació ampliada a cinc, amb l'afegit d'Eduard Pou (Za!) a la bateria i Pau Julià (Manos de Topo) al baix, i amb Morgan Caney al saxo i als teclats ocupant el lloc de Joe Crepúsculo (que limitarà la seva participació al grup a l'estudi), Tarántula són un luxe. El progressiu gir elèctric que han fet en detriment de l'electrònica dels inicis els afavoreix molt en directe, i dota les cançons d'un sabor honky-tonk que s'ajusta molt bé a la veu de Vicente Leone i a la guitarra de Daniel Descabello. El grup va revisar el seu últim treball, Humildad trascendental (2009), va recuperar temes d' Esperando a Ramon (2006), van presentar les dues cançons de Momento único -l' split que han compartit amb els companys de cartell de la nit, Manos de Topo- i van convidar el cantant d'aquest últim grup, Miguel Ángel Blanca, a cantar amb ells.

Després de la demostració de Tarántula semblava que per força l'aranya es menjaria el talp, però Manos de Topo, que per la seva banda han anat abandonant el so acústic (Blanca ara toca la guitarra elèctrica), van estar més que a l'altura, amb un set intens, a estones molt contundent, defensat amb convicció pel quintet. Vicente Leone també va cantar un parell de cançons amb els Topos per completar l'intercanvi, però tots els membres de Tarántula van tornar a l'escenari per acompanyar Manos de Topo en un grand finale que va rematar la vetllada.

stats