L'amor i totes les seves circumstàncies: l'enlluernament, el desig, la tendresa, el dolor i la mala llet. Tant li fa l'estil musical, o que els acords siguin majors o menors: l'amor és el gran tema de la música popular, i també ho ha sigut en la música catalana dels últims dotze anys. Per això no és tan estrany trobar connexions entre Rocío Jurado i els Manel, entre Joy Division i els Antònia Font i, fins i tot, entre Marvin Gaye i Els Surfing Sirles.
Moltes cançons són declaracions incondicionals, com la mateixa Amb tu, de Lax'n'Busto. Algunes criden amb enyorança per l'amant perdut o amb penediment per haver-lo perdut. Moltes suren en un mar de llàgrimes. Altres van ben xopes de nostàlgia. Unes quantes tiren pel dret: objectiu, enllitar-se. N'hi ha que s'enfilen a les muntanyes del ressentiment, i d'altres es belluguen contaminades per la fatalitat. El nord-americà Stephin Merritt, del grup The Magnetic Fields, va voler explorar totes les possibilitats de l'amor i va acabar fent un triple CD, titulat 69 love songs .
De 'Señora' a 'Benvolgut'
Tornem a Manel i Rocío Jurado. A Benvolgut , Guillem Gisbert canta des del punt de vista del paio que es dirigeix a l'antic amant de la noia. Molts anys abans, Manuel Alejandro li va regalar a Rocío Jurado la cançó Señora , que explica el mateix, canviant el gènere. Les dues cançons s'expliquen seguint la fórmula epistolar, com Leonard Cohen a Famous blue raincoat , un dels cims de la cançó d'amor.
També ho és, de monumental, Love will tear us apart , de Joy Division. En aquest cant tràgic, Ian Curtis parla d'un amor que ens destrossarà. Aquell esperit el comparteix el Joan Miquel Oliver que va escriure Tots es motors : "Mos estimàvem, mos destrossàvem mútuament ses vides". Ja ho deia Gerard Quintana a l'ARA d'ahir: "La majoria de les cançons d'amor se centren més en les ferides de l'amor". Per això, més que comèdies romàntiques, són drames o tragèdies. De drames romàntics n'han escrit molts Manel, Antònia Font, Mishima i Els Pets. Són els quatre grups amb més cançons entre les preferides dels lectors de l'ARA, si més no des que el diari va fer la crida per triar la millor cançó d'amor del 2000 ençà. Els Manel i els Antònia Font són experts en els aspectes menys obvis de l'amor, tot i que també són capaços de grans declaracions sense doble sentit, com ara Corrandes de la parella estable i Calgary 88 .
Pau Vallvé és un altre gran entomòleg dels afers amorosos, ja sigui amb cançons al seu nom com Amics dels cirerers , amb temes d'U_mä o acreditats a Estanislau Verdet.
El nou cànon romàntic no pot deixar fora el lobi bisbalenc format per Mazoni i Sanjosex, tots dos dylanians i amb grans cançons com Perduts en la boira (però agafats de la mà) i Et menjaria a petons , respectivament. I cal esmentar també els mèrits de La Iaia i Inspira, amb noves perspectives sobre la qüestió.
Fem-ho!
Com Marvin Gaye a Let's get it on , també hi ha cançons que són una crida a anar per feina. Taxista , d'Els Surfing Sirles, n'és un bon exemple: el poder del desig sublimat en un clau amb un taxista. El grup d'Alcoi Arthur Caravan va un pas més enllà a L'amor és cec , on una boira afrodisíaca fa que tot el poble esclati en un orgasme col·lectiu: "I tot era una gran meravella / també mascle amb mascle i femella amb femella / tots semblants al déu Pan". L'amor.
