Publicitat
Publicitat

TEATRE

Toni Casares recupera una peça estrenada al Romea el 1918

El TNC reivindica Josep Pous i Pagès amb l'obra 'Rei i senyor'

Rei i senyor, de Josep Pous i Pagès, és un drama rural que es va estrenar al Teatre Romea el 1918. A partir de demà, el TNC n'acull una nova posada en escena de Toni Casares, sorprès per la modernitat del text.

El 1918 l'obra encarregada d'obrir la temporada del Teatre Romea va ser la "tragèdia domèstica entres actes" de Josep Pous i Pagès Rei i senyor. La història narra un conflicte a tres bandes entre Andreu Reixac, un terratinent d'entre l'Empordà i la Garrotxa autoritari i tradicional; la seva filla Remei, a qui obliga a separar-se del seu enamorat per casar-se amb un altre home, i en Narcís, l'hereu i germà de la Remei, que torna a casa carregat d'idees noves després de passar quatre anys estudiant a l'estranger.

Malgrat que la crítica va destacar tant la qualitat del text com la feina de la companyia d'Enrique Jiménez, al llarg de gairebé un segle no es va fer cap més muntatge professional de l'obra. Fins avui. El Teatre Nacional estrena demà a la sala petita una nova posada en escena de Rei i senyor dirigida per Toni Casares i protagonitzada per Lluís Soler, Pep Cruz, Carles Romero, Roser Camí, Quimet Pla i Sara Espígul. L'estrena coincideix amb el centenari de la publicació de La vida i la mort d'en Jordi Fraginals , l'obra més coneguda de Pous i Pagès.

"Hem volgut recuperar el batec que Rei i senyor tenia al seu temps, perquè si Pous i Pagès la veiés avui la reconegués", diu el dramaturg de l'obra, Pere Riera. "La meva feina ha consistit a passar inadvertit. L'estructura és molt eficaç, seria una pena sacrificar-la. M'he limitat a posar una mica d'ombra damunt la càrrega didàctica de l'obra en benefici de l'acció dramàtica. Només ha calgut treure-li la pols", afegeix. "És una obra escrita amb molta saviesa. Pous i Pagès va posar un gir a cadascuna de les escenes que fa que no et puguis moure de la butaca", subratlla Casares. Rei i senyor no és el primer clàssic que Casares puja als escenaris del TNC. El 2006 va dirigir Valentina , l'obra de Carles Soldevila en una versió de Jordi Galceran, i el 2007 va dur la batuta de la versió escènica que Josep Maria Benet i Jornet va fer de La plaça del Diamant. En aquesta ocasió es mostra especialment satisfet per la modernitat que ha trobat en Rei i senyor . "Durant els assajos parlàvem dels possibles referents de l'obra i ens venien al cap Shakespeare, Ibsen, Maeterlinck i García Lorca", recorda Casares, que assegura que la sorpresa per la qualitat del text, el respecte i, finalment, la veneració, han guiat el treball de tot l'equip.

Un drama rural universal

"No tinc la sensació d'estar fent un drama rural. Si em diuen que som a Elsinor -fent referència a Hamlet, de Shakespeare-, m'ho crec. Ens falta autoestima a l'hora de posar en valor les nostres obres", afirma l'actor Lluís Soler, encarregat de donar vida al patriarca Andreu Reixac. "És esgarrifós i a la vegada encoratjador que encara puguem trobar aquestes sorpreses en el teatre català", afegeix Pep Cruz. Per Sergi Belbel, el director del TNC "fer una obra com aquesta als anys 80 era impensable", i recorda que la tasca de normalització del repertori del teatre català la va començar Domènec Reixac, el seu predecessor al TNC, quan va dirigir el Teatre Romea els anys 80.

Rei senyor va tenir la sort de topar amb Margarida Casacuberta, professora de literatura catalana contemporània a la Universitat de Girona i membre del comitè assessor del Teatre Nacional. Va ser Casacuberta qui va suggerir a Belbel que la recuperés. "L'estrena de l'obra va coincidir amb un moment de crisi del Noucentisme, que havia bandejat del seu programa cultural la novel·la i el teatre, els gèneres que tocaven la realitat. En aquell moment es va haver de tornar a potenciar aquests gèneres per recuperar el mercat de la cultura catalana i es va encetar una nova etapa en què es volia donar la màxima volada al teatre català", recorda Casacuberta, per qui Josep Pous i Pagès s'ha de reivindicar perquè és l'exponent d'una tradició intel·lectual catalanista d'esquerres que avui dia ha desaparegut.