Publicitat
Publicitat

ART

La 'Marilyn Blanca' de Warhol surt a subhasta per més de 8 milions d'euros

La casa Christie's la traurà a la venda el 13 de maig a Nova York dins la seva subhasta d'art contemporani. Warhol la va dedicar a la seva galerista i la va tenir a la seva col·lecció personal

La mort prematura de Marilyn Monroe va convertir l'actriu en un mite. Poc després que la trobessin morta al seu apartament, Andy Warhol, li va dedicar una sèrie d'obres que també la van convertir en la icona d'una època. El 13 de maig Christie's de Nova York treu a la venda, amb unes estimacions situades entre 8 i 13 milions d'euros, 'Marilyn blanca' una obra allunyada de la imatge més característica amb que l'artista va immortalitzar la protagonista de 'Ningú no és perfecte'. "En comparació amb la imatge de l'actriu perfectament pentinada que apareixia als anuncis publicitaris, la 'Marilyn blanca' està dotata amb un toc d'humanitat i transcendeix la realitat per convertir-se en un sant modern", diuen fonts de la casa de subhastes. Segons les mateixes fonts, Warhol estava fascinat amb la idea de presentar "Marilyn com un producte prefabricat". Així i tot, l'austeritat d'aquesta obra l'acosta als seus treballs sobre la mort i la cara més fosca de la vida als Estats Units com la sèrie 'Mort i desastre'.

'Marilyn blanca' pertany a una sèrie de vuit retrats de l'actriu en solitari que Warhol va exposar a la galeria Stable el 1962, poc després de la mort de l'actriu, i va formar part de la seva col·lecció personal. Com que era la seva primera exposició en aquesta prestigiosa sala, Warhol va dedicar 'Marilyn blanca' a la galerista Eleanor Ward i li va expressar la seva gratitud pintant diversos cors al dors de la pintura. La imatge de Marilyn prove d'un retrat promocional de la pel·lícula 'Niagara' fet Gene Korman. Aquesta obra és, a més, una de les primeres que l'artista va dedicar a l'actriu. "No crec que estigui pintant les icones sexuals del nostre temps, com Marilyn Monroe or Elizabeth Taylor", va dir l'artista.

"La veig com una persona més –va afegir–. Puc dir el mateix pel que fa a pintar-la amb colors tant violents: es tracta de la bellesa,  i ella és bonica per tant la pinto amb colors bonics, això és tot. "El quadre de Monroe –va concloure– forma part d'una sèrie sobre la mort que estava fent, de persones que havien mort de maneres diferents. No hi cap raó profunda per fer una sèrie sobre la mort, no sobre víctimes del seu temps, no hi havia cap raó per fer-ho, només una raó superficial".




Les