Star Trek: llarga vida i prosperitat

SitgesEl 1968, després de dues temporades en antena, la NBC va decidir cancel·lar la sèrie Star Trek en vista de la pobra audiència i de l’alt cost que tenia produir ciència-ficció. Immediatament, però, les oficines del canal es van inundar de cartes de milers de fans indignats que havien connectat profundament amb la sèrie i no toleraven la seva desaparició del mapa catòdic. Aquesta iniciativa espontània, sorgida molt abans que existís internet, va arrencar a la NBC una temporada més per a la sèrie, que plegaria veles definitivament el 1969. Però la llavor d’un culte imparable ja havia arrelat. “La cultura fan televisiva neix amb els trekkies -afirma Jordi Sánchez-Navarro, professor de comunicació de la UOC-. És la primera comunitat d’aficionats que s’organitza: un fandom actiu i creatiu que vol millorar el seu univers, el model que ha acabat prenent el fandom en general”.

La fidelitat dels seus seguidors és una de les claus perquè, cinquanta anys després del seu naixement, Star Trek segueixi més viva que mai al cinema i ja se n’estigui cuinant el retorn a la televisió. Sánchez-Navarro, trekkie orgullós, és també el coordinador de Donde nadie ha llegado antes, el llibre sobre Star Trek que publica el Festival de Sitges amb motiu de l’homenatge que aquesta edició li dedica per commemorar el mig segle de la sèrie. Una de les claus de la perdurabilitat de Star Trek és, per a Sánchez-Navarro, que “planteja una utopia amable en una època en què la ciència-ficció tendia a ser distòpica”. Així, quan l’èxit de Star Wars canvia el paradigma i inaugura una època de ciència-ficció lluminosa i optimista, Star Trek aprofita el vent de cua i ressuscita amb tots els honors a la gran pantalla amb Star Trek: La pel·lícula (1979, Robert Wise).

Roddenberry, un creador radical

El culpable de l’idealisme de la sèrie va ser el seu creador, Gene Roddenberry, contagiat de l’esperit aventurer d’uns anys en què la carrera espacial dels Estats Units estava en el seu punt àlgid. A Star Trek l’espai no s’explora per conquerir nous territoris ni primeres matèries, sinó per curiositat

científica i pel plaer d’enfrontar-se al que és desconegut. Però el gest més radical de Roddenberry és plantejar una civilització multicultural que havia deixat enrere les diferències racials. La diversitat de la tripulació de l’Enterprise -formada per nord-americans, russos, asiàtics, occidentals i fins i tot una dona negra- avui dia està assumida i pot semblar una postal de correcció política, però en el seu moment, amb la Guerra Freda en plena efervescència, va ser una petita revolució. Bona mostra d’això és que dos dels tripulants de l’Enterprise van protagonitzar el primer petó interracial de la televisió nord-americana.

50 anècdotes de l'univers 'trekkie'Com diu el dibuixant i guionista Cels Piñol, creador de l’univers de Fanhunter, l’elogi de les diferències és la marca de fàbrica de Star Trek : “La diferència ajuda a comandar una nau; pot crear conflictes però també complementa. L’important és saber trobar l’equilibri en la recerca de la pau”. El màxim exponent del multiculturalisme de Star Trek El carismàtic oficial científic de la nau va estar a punt de no formar part de la tripulació. Els directius de la NBC van rebutjar un primer pilot de la sèrie i van recomanar al seu creador que es desfés d’aquell

personatge d’orelles punxegudes i que s’oblidés de tenir una dona com a primer oficial: ningú s’ho empassava, allò. Roddenberry va cedir en el personatge femení, però es va mantenir ferm pel que fa a Spock. El temps li ha donat la raó. “És una creació magistral -diu Sánchez-Navarro-. La seva forma de pensar alternativa connecta amb la contracultura dels 60 i permet enfrontar la nova Amèrica i l’Amèrica tradicional a través de la relació amb Kirk. Spock, a més, és l’heroi perfecte per a la cultura nerd que sorgiria més endavant: tots els geeks, fins i tot els que acabarien dominant Silicon Valley, el tenen com a heroi”.

La identificació dels geeks amb Star Trek també té molt a veure amb el rigor amb què la sèrie aborda la tecnologia futurista. “Això passa perquè la sèrie no l’escriu un guionista qualsevol, sinó alguns dels autors més coneguts de la ciència-ficció de l’època”, apunta Miquel Barceló, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya i especialista en ciència-ficció. La inspiració dels viatges en el temps a través dels forats de cuc prové directament de la teoria quàntica i les descripcions tècniques són tan completes que existeixen llibres sobre l’estructura i enginyeria de l’Enterprise. I la ciència té un deute amb Star Trek : els comunicadors de Kirk i companyia van inspirar Martin Cooper en la creació del primer telèfon mòbil.

Fins a l’infinit i més enllà

A mesura que la tripulació original envellia, Star Trek es va expandir en forma de noves sèries ambientades en èpoques més llunyanes o properes en el temps: Star Trek Voyager, Deep Space 9, Star Trek Enterprise... La més exitosa va ser la primera, Star Trek: La nova generació, que va acabar prenent el relleu de la tripulació original al cinema i va aportar l’únic personatge nou que ha

rivalitzat en carisma amb Spock i Kirk: el Capità Picard. “Picard és un personatge més complex que Kirk i està interpretat per Patrick Stewart, que és més bon actor que Shatner”, apunta Sánchez-Navarro, que tot i adorar la sèrie original, afirma que La nova generació “és objectivament la millor sèrie de Star Trek, amb algunes temporades que són obres mestres, història de la televisió”.

L’última encarnació de Star Trek al cinema, creada per J.J. Abrams, genera menys entusiasme. “Jo hi estic a favor, però té uns forats de guió de la mida d’una nau Klingon”, opina Piñol. “Han posat al dia la sèrie i pel camí s’han perdut algunes coses -lamenta Sánchez-Navarro-. Però la tensió entre el que és clàssic i el que és modern m’agrada molt”.