Cultura 18/06/2017

El Sónar 2017 s'acomiada amb un marcat accent francès

Cerrone, Justice i De La Soul van ser els grans noms del dissabte a la nit

Borja Duñó Aixerch
3 min
El Sónar 2017 s’acomiada amb un marcat accent francès

BarcelonaQuan Marc Cerrone es va adreçar en francès al públic, una massa significativa de gent va fer-se sentir, delatant amb orgull el seu origen. Els francesos estaven contents, perquè era la seva nit. El productor i percussionista de Vitry-sur-Seine, llegenda de la música disco dels 70 i 80, compartia cartell amb els parisencs Justice, que, com demostrarien unes hores més tard, són probablement, i amb el permís de Daft Punk, el grup de música electrònica francesa amb més capacitat de convocatòria del moment.

El concert de Cerrone va ser com una mena de revetlla de Sant Joan avançada, i és que molts dels 'hits' que van sonar durant l'actuació són perfectament aptes per a places i envelats. Dissabte, però, l'eurodisco amb accent gal es va engrandir amb unes bases molt més contundents que asseguraven la seva solvència entre el públic del Sónar, acostumat a emocions molt més fortes que les que proporcionen avui els efluvis sensuals de l'era daurada de la música disco.

Amb iconografia visual de l'època i l'ajuda d'una cantant en directe, Cerrone va fer ballar de valent una concurrència que somreia mentre es movia al so de la música que tan feliços havia fet els seus pares. Un concert d'aquells amb els quals el Sónar ret tribut als pioners de la música de ball i que va deixar un molt bon gust de boca, amb Cerrone tocant la bateria i el seu gran 'hit', 'Supernature', com a colofó final.

Després, mentre Clara 3000 demostrava amb una finíssima secció de tecno perquè és la DJ francesa del moment, el Sónar Club s'anava omplint de gom a gom de fans de Justice. I quan Gaspard Augé i Xavier de Rosnay van saltar a l'escenari l'ambient ja estava completament escalfat. La resposta del públic va ser estentòria. L''electrohouse' amb vocació massiva del duet va sonar poderós i els elements visuals van jugar a crear l'èpica que caracteritza els seus concerts: quan apareix el símbol lluminós de la creu, la gent reacciona com quan els AC/DC inflen els seus ninots.

Justice s'encavallaven en gran part amb uns altres grans caps de cartell, De La Soul, però malgrat l'inconvenient que podia suposar per als qui haurien volgut gaudir de tots dos espectacles, els parisencs no van haver de patir per possibles fugues de públic. L'ambient sufocant es va mantenir de principi a fi i, en tot cas, qui disfrutava d'un ambient més relaxat –i a l'aire lliure– eren els que s'havien decantat per l'històric trio de rapers de Long Island, que ja havien sigut al Sónar l'any 2005. De La Soul, llegendaris membres del col·lectiu Native Tongues, que als 80 i 90 apostava per un hip-hop positiu en oposició al violent 'gangsta' rap, té un dels seus principals atractius en l'imaginatiu ús dels 'samples' i una orientació més funky que molts dels seus coetanis. En directe, però, aquesta part quedava soterrada per una potent base rítmica i Trugoy, Posdnuos i Maseo ho van apostar tot als micròfons, que van tronar amb els seus poderosos rapejats.

Molt més que caps de cartell

Dissabte, però, el Sónar de Nit oferia molt més que els caps de cartell més sonats. Una de les actuacions més interessants va ser la de Carl Craig presentant el Versus Synthetiser Ensemble, un projecte a mig camí de la clàssica contemporània que compta amb Francesco Tristano al piano. Potser era la menys ballable de les propostes de la nit, però també la que desprenia més bellesa enmig de la foscor. D'altra banda, rius de gent feien cua per entrar a la sessió de sis hores que van oficiar Seth Troxler i Tiga mentre Vitalic –un altre músic francès, per cert– oferia un impactant xou audiovisual i els més valents acomiadaven aquesta edició amb la tradicional sortida del sol, enguany amb The Black Madonna.

stats