Publicitat
Publicitat

TEATRE

Simó i Berenice, una parella

El teatre gairebé mai parla del present. No es pot confondre amb l'actualitat o el que és contemporani. Es tracta del que és immediat. Un teatre que s'estructura com els 24 fotogrames per minut que creen la il·lusió de la imatge en moviment. Sé de un lugar d'Iván Morales et sedueix perquè t'obliga a comprometre't amb el present de dos personatges, amb cadascun dels seus presents. Al final hi haurà un silenci musical -tots els minuts del tema Sé de un lugar del grup Triana- perquè tinguis temps de pair la revelació que dues persones senten que es necessiten per seguir sent "dues meravelloses persones de merda".

Una història de parella explicada des de la seva ruptura i la seva fugida com "vaques sense esquella". Simó, decidit a perdre's en un viatge interior que el converteix en un eremita urbà que aixeca fosses entre el món i el seu complex de Peter Pan per suportar la seva agorafòbia emocional. Berenice, decidida a perdre's en viatges, substàncies i relacions exòtiques per oblidar-se de la seva claustrofòbia emocional. I com Tamino i Pamina, o Orfeu i Eurídice amb final feliç, després de passar totes les proves dels seus (des)encontres i malentesos, seran recompensats amb un retorn més savi, encara que segueixin sense respostes.

Morales ha creat un text enginyosament viu, contaminat, culte i popular alhora, irònic, tendre, àgil. Un nou romanticisme com el que gasten Kevin Smith o Nick Hornby en les seves pel·lícules. I el situa en un escenari obert, amb els límits entre el públic i els intèrprets esborrats. Ni rastre de la quarta paret. Teatre que incorpora el públic en el seu sentit dramàtic. I un valor afegit més: les convincents interpretacions d'Anna Alarcón (Berenice) i Xavi Sáez (Simó), fent magnífics equilibris entre el naturalisme i l'antinaturalisme. Una passada.