Publicitat
Publicitat

TEATRE

Shakespeare i l’art de l’exageració

‘Nit de Reis’ TEATRE LLIURE

El Teatre Lliure ha inaugurat la temporada amb Nit de Reis, un Shakespeare en versió i direcció de Pau Carrió. És el compromís teatral més exigent que ha tingut fins ara la Kompanyia del Lliure i se’n surt prou bé.

Nit de Reis és una comèdia força divertida que comença amb l’arribada a la platja d’Il·líria de la jove Viola després d’un naufragi que l’ha separat del seu germà bessó, que creu que és mort. Viola decideix disfressar-se d’home per poder entrar a la cort del duc Orsino, que està bojament enamorat de la noble Olívia. Però Olívia el rebutja, perquè se sent atreta per Viola, que creu que és el criat Cesàrio. I per acabar-ho d’embolicar, Viola està enamorada d’Orsino. Massa amors impossibles per als protagonistes d’una comèdia d’embolics envoltats per una sèrie de peculiars personatges de perfil eminentment còmic.

Pau Carrió n’ha fet una versió que vol ser estètica i sonorament moderna en les formes i en el dibuix dels personatges, portant l’art de la caricatura fins a l’exageració. A la recerca del ritme, el gran què de qualsevol comèdia clàssica o moderna, el director prescindeix de subtileses en els diàlegs, dona embranzida a les accions i embolcalla la comèdia amb bones cançons de rock i blues en un espai escènic que té alguna cosa de discoteca i que funciona molt bé per als objectius de la vetllada. Al final, però, la funció perd la musicalitat de la paraula de manera que tota es tenyeix de la mateixa sonoritat i esdevé com una divertida tira de còmic animat.

Esclar que hi ha escenes molt ben resoltes i que la direcció d’actors és en general adequada als objectius. Notable la Viola de Clàudia Benito, però qui brilla especialment és la criada Maria de Júlia Truyol, una actriu que clava gest i text sense remissió. Interessant el bufó Feste de Quim Àvila i el Malvolio de Joan Amargós, l’únic personatge que se’n va enfadat a casa. I jurant venjança.