Publicitat
Publicitat

PREMI NADAL

Sergio Vila-Sanjuán: "Escric històries que m'han perseguit des que era petit"

Expert Sergio Vila-Sanjuán ha dedicat més de tres dècades al periodisme cultural. Gran coneixedor del món del llibre, treballa a 'La Vanguardia' des de l'any 1997

Una heredera de Barcelona (2010) tenia com a punt de partida els records del seu avi. A Estaba en el aire , que ha guanyat el 69è premi Nadal, ha estat molt important la dedicació professional del seu pare.

Vaig començar a escriure ficció de molt jove: amb només 15 anys ja vaig publicar un conte a la revista La Prensa . Però ho vaig deixar poc després de fer 18 anys per dedicar-me al periodisme. Quan vaig tornar a posar-m'hi em van començar a sortir històries vinculades amb la família. El primer llibre transcorria entre 1919 i 1923, els anys del pistolerisme. Després de centrar-me en un dels moments que va viure el meu avi, vaig passar als primers anys 60, un moment de gran intensitat, modernitat i contradicció. El meu pare es dedicava a la publicitat i va participar en un programa radiofònic que es deia Rinomicina le busca, que es dedicava a localitzar familiars extraviats. Va ser un programa pioner en el camp dels realities .

Són uns anys de canvis en ple franquisme.

El llibre planteja des d'un punt de vista novel·lístic els inicis de la societat de consum a Espanya: la prosperitat econòmica es combina amb l'expansió industrial i el desenvolupament de la publicitat i els mitjans de comunicació.

Se centra en quatre personatges.

Hi ha una dona de l'alta societat barcelonina, que pateix "el amargo don de la belleza " -com deia Terenci Moix-; un magnat de la dreta catalana, franquista de convicció però amb punts liberals; un noi que ve del nord d'Espanya amb la intenció de trobar les seves arrels familiars, i un personatge basat parcialment en el meu pare, un idealista convençut que amb la publicitat es pot canviar la realitat.

És la primera vegada que escriu sobre uns anys que coincideixen amb la seva biografia.

Hi ha una part d'experiències viscudes -les visites a la Fira de Barcelona i a la televisió de Miramar, per exemple-, però també una visió objectiva del període: hi he accedit consultant hemeroteques i parlant amb testimonis de l'època que encara són vius. De moment, escric històries que m'han perseguit des que era petit. El pròxim llibre estarà més a prop de l'actualitat.

Les