Publicitat
Publicitat

ANIVERSARI D'UN DESPATX D'ARQUITECTURA EMBLEMÀTIC

MBM, l'estudi d'Oriol Bohigas, exhibeix al Col·legi d'Arquitectes una selecció del seus millors edificis

Seixanta anys construint Barcelona

David Mackay explicava en la presentació de l'exposició sobre l'estudi d'arquitectura que comparteix amb Oriol Bohigas i Josep Martorell que els seus edificis "no porten un segell distintiu fàcilment reconeixible". I és així. La majoria de la gent no recorda la firma dels edificis de MBM. Però sí que en recorda els edificis. No és estrany perquè a Barcelona, per exemple, han fet gairebé vuitanta projectes, amb obres repartides per tota la ciutat. En total, però, l'estudi, un dels més influents de la Catalunya contemporània, en deu haver construït uns 600 des que el 1951 Bohigas i Martorell van fundar el despatx. L'exposició, oberta fins al 9 de gener a la seu barcelonina del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (on es dipositarà el gruix del seu arxiu), permet recordar algunes d'aquestes obres amb plafons, maquetes, plànols i una mostra paral·lela amb les fotografies de la seva obra fetes per Català-Roca.

Entre les antigues, per exemple, destaquen els habitatges de la Meridiana; des de fora semblen una fortalesa, però estan tan ben pensades en l'orientació de les finestres que han quedat com una fita de l'arquitectura catalana dels anys 6o. Molt més a prop en el temps, trobem el Palau Nou de la Rambla, aquest edifici modern que va acollir el primer "pàrquing intel·ligent" i que amb el seu enorme pont superior que facilita la vista del campanar de l'església del Pi des de la Rambla demostra la importància cabdal que l'entorn urbà té en el pensament de l'estudi. Tanmateix, les més conegudes són obres com el planejament de la Vila Olímpica, les ampliacions d'El Corte Inglés de la plaça Catalunya i de Francesc Macià, la comissaria de Mossos d'Esquadra de la plaça Espanya, l'estació de metro de Liceu, els habitatges d'UGT a la Rambla del Raval, el nou edifici de RBA a la Diagonal i el Museu del Disseny (DHUB) de les Glòries, que encara s'ha d'acabar. Aquest últim, el més emblemàtic que han construït fins ara, estarà acabat a finals d'any i es podrà inaugurar el 2012.

"Les constants en la manera de fer de MBM són el rigor, la claredat estructural, la voluntat de donar resposta a l'entorn, l'arquitectura per a la gent i la voluntat de no avenir-se ni amb un estil ni amb una tendència determinada, cosa que podríem definir com un cert eclecticisme", explica Francesc Gual, que el 2000, juntament amb Oriol Capdevila, es va incorporar com a soci en un estudi que el 1978 ja va integrar Lluís Pau.

Per Bohigas, l'impacte de l'estudi ha variat amb el temps. "Als anys 50 lluitàvem contra el disseny reaccionari i falsament clàssic del franquisme", explica. "Érem pocs però molt actius i ens dedicàvem amb energia i discussions agressives a defensar l'arquitectura moderna. Avui aquesta línia s'ha convertit en l'obligatòria, i no sé si això és bo perquè és difícil que hi hagi tocs d'avantguarda". Bohigas, que ha tingut una presència pública com a intel·lectual que de vegades ha eclipsat el treball de l'estudi, veu amb cautela el canvi de rumb en l'urbanisme de Barcelona: "Té bona pinta, però encara és d'hora per dir res".