Publicitat
Publicitat

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL

Demà rebrà a Dinamarca el premi Léonie Sonning

Savall, un músic de Nobel

Jordi Savall recollirà demà a Copenhaguen el premi Léonie Sonning, considerat el Nobel de la música. El jurat ha valorat la importància de l'aportació artística i humanística del músic d'Igualada.

Jordi Savall (Igualada, 1941) acumula tota mena de guardons i distincions per la seva obra artística, però demà a Copenhaguen en recollirà un dels més importants: el Léonie Sonning Music Prize 2012. El premi li va ser concedit el maig de l'any passat en reconeixement a tota la seva trajectòria com un dels pioners en música antiga i en el descobriment de músiques oblidades, l'estudi, la interpretació i la direcció i també l'acostament a diferents tradicions musicals, en un diàleg intercultural de gran significació que ha traspassat totes les fronteres.

A més dels criteris musicals i artístics, el jurat també té en consideració el valor de la personalitat dels guardonats per les seves apostes en el camp de la pedagogia i en l'humanisme.

El prestigi dels guanyadors

El Léonie Sonning Music Prize, tot i no ser el guardó més ben dotat en el món de la música (el guardonat rep 80.000 euros), està considerat com un dels premis més prestigiosos de la música internacional per la categoria dels seus guanyadors. Instaurat el 1959 per la mecenes danesa Léonie Sonning (1887-1970), que en aquella primera edició va guardonar el compositor Igor Stravinsky, el premi no es va institucionalitzar fins al 1965. Entre els guardonats hi ha compositors com Leonard Bernstein, Benjamin Britten, Dmitri Xostakóvitx, György Ligeti i Arvo Pärt; intèrprets com Mstislav Rostropóvitx, Arthur Rubinstein, Yehudi Menuhin, Alfred Brendel, Sviatoslav Richter, Miles Davis i Keith Jarrett (no s'exclou cap tipus de música), i directors del prestigi de Sergiu Celibidache, Georg Solti, Nikolaus Harnoncourt i John Eliot Gardiner. Els dos últims guanyadors del premi van ser la mezzosoprano Cecilia Bartoli i la compositora finlandesa Kaija Saariaho.

Jordi Savall, que als seus 71 anys està més actiu que mai -la setmana passada va oferir sis concerts a sis ciutats diferents d'Europa amb sis programes diferents-, farà avui una master class i una roda de premsa a Copenhaguen en què, segons ha avançat a l'ARA, dedicarà el premi a la seva dona i companya musical, Montserrat Figueras, morta al novembre.

"Em fa il·lusió rebre aquest premi perquè aprofitaré l'ocasió per compartir-lo amb la Montserrat -explica Savall-. Vull deixar ben clar que si em donen aquest premi un 50% és gràcies a ella. A part, em fa un respecte molt gran estar al costat d'aquests genis de la música; jo em sento molt petitet al costat de Stravinsky, Bernstein o Arvo Pärt. Però em fa il·lusió pel fet de ser català -és el primer músic català i el segon espanyol que el rep, després d'Andrés Segovia (1974)-, de ser músic i d'haver defensat amb la Montserrat un patrimoni que no era conegut, com les cançons sefardites, les cançons populars o les músiques del mediterrani".

L'acte de lliurament del premi tindrà lloc a la Trinitatis Kirke (l'església de la Trinitat) de la capital danesa, on Jordi Savall oferirà un concert en què interpretarà un dels programes que defineix millor la seva trajectòria musical i humanística, Orient i Occident , amb set músics i dos cantants provinents d'Algèria, Israel, Egipte, França, Bulgària, Tunísia, Turquia, Grècia, el Marroc i Sarajevo. A la segona part del concert Savall mostrarà la seva faceta de solista amb un concert de viola de gamba.

Ponts de diàleg

El músic igualadí també oferirà un discurs d'agraïment en què defensarà la importància de la música avui en dia. I ens avança: "El que la música ens pot aportar avui és molt important, sobretot en el món que vivim de conflictes entre Orient i Occident. La música és l'únic pont que ens queda i que ens permet el contacte com a iguals, no hi ha ningú per sobre de l'altre; quan fem música del Pakistan, de l'Iran, d'Israel o de Turquia estem en condicions d'igualtat o potser d'inferioritat perquè ells la tenen de fa segles i segles, i nosaltres hi aportem una altra visió. Són ponts de diàleg extraordinaris, com els projectes que hem fet, Jérusalem , Mare Nostrum , Istanbul . Del que estic més orgullós d'haver fet amb la Montserrat és haver creat aquests projectes en què hem mostrat que músics armenis i turcs, israelians i palestins, iraquians i americans podien estar junts fent música, creant harmonia, creant un món en què no hi ha diferencies, creant un món d'emocions".

Si bé el premi es dóna a un compositor, director d'orquestra o intèrpret, Savall reuneix les tres condicions en una de sola. És per això que al costat del nom vol que se li posi, simplement, músic . "És la paraula que defineix totes les altres. Al llarg de la història de la música no hi havia etiquetes. Händel era de tot, compositor, intèrpret, director, organitzava òperes, productor... ho feia tot. I si vols tirar projectes endavant t'has de posar al davant i fer-te càrrec de tots els aspectes de la producció. L'única manera de fer el que creus és si tens independència per poder-ho fer", diu Savall.