CiutadellaEra el mes de juliol, feia molt bon dia i el meu pare tenia vacances.
Quina alegria! Anirem a la platja! Els meus pares preparen la senalla: tovalloles, gorra per a mi, Nivea i la meva rodeta de platja.
Partim tots tres amb la moto del meu pare, una Guzzi que va comprar de segona mà. Ell, al davant; la meva mare, al darrere, i jo, damunt seu. Ah! I la bossa enganxada al portaequipatges de molla situat al final del seient. Quina fresqueta assegut damunt la meva mare i dalt la moto! Quina festa! Anam a Santandria. El nene queda amb la tia. És massa petit, no pot venir amb nosaltres. La tia i el conco sempre estan contents quan anam a casa seva.
En un moment hi arribam. Que ràpids! Que bo que fa la moto per baixar la costa! Agafam lloc a l’esquerra de la platja, la tovallola a pocs metres del bar de la cova. Més tard, el meu pare va a demanar un orange. Que bé! Els peus dins l’aigua, molta Nivea portot i la rodeta de goma agafada amb les dues mans. Els dibuixos repujats rasquen un poc, però és igual. Quina aigua tan neta i tranquil·la. No hi veuen ni una arruga, però em puc veure els peus! Com pica el sol, tot i la gorra que duc!
Que gran que és la mar! I ja estic amb l’aigua pels genolls. Que freda! Estic a punt d’amollar la rodeta, però no, finalment m’acot de genolls a poc a poc. Per art de màgia, estic suspès dins l’aigua. És la rodeta. Em rasca. Amb els peus em don un poc d’impuls i em sembla que som un gran nedador. La rodeta sura i jo, encerclat dins ella, amb els braços penjant i movent les mans. I si allarg més els braços? Hi podré ficar un poc més les mans, però quedaré un poc més penjat. Bé, no passa res. Segur? El cul també sura, ara. Però jo puc vogar millor. Sí, sí, estic nedant, no toc terra! Que bé!! Em sembla que som el rei de la mar. Li he agafat el punt. Estic surant i nedant. Almanco, ja som a 15 o 20 passes del tall de l’aigua. Segur que els meus pares em miren orgullosos. Que content que estic!
Vaja! Però què ha passat? Una ona molt gran? Però si no n’hi ha. A més, aquesta ve del tall de l’aigua! Què faig amb el cap dins l’aigua? Que dolenta que és, l’aigua salada! Mira, puc veure aquells peixos! I les algues! Però, però, jo no puc alenar! He de sortir, sí! No puc!!! Els peus no toquen en terra! No em puc aixecar! Tenc el cap dins l’aigua i els peus defora! És la rodeta! Ella sura, jo també, però amb el cap dins l’aigua i la resta defora. No puc alenar, no puc cridar!
Mentre el meu pare em tenia suspès (i jo tossint i alenant amb dificultat) renyava un jove. La seva entrada corrent dins l’aigua massa a prop meu havia provocat la meva sobtada calada. Els meus començaments com a gran nedador no havien estat gaire exitosos. Mentre la meva mare m’eixugava la cara, jo mirava la rodeta surant dins l’aigua. Quina traïdora!
