El Sant Sopar d'Antoni Llena
Amb el títol de SOS: senyals de fum des d'un subsòl la Tecla Sala de l'Hospitalet exposa un miler de dibuixos dels quatre mil que Antoni Llena ha fet en els últims anys, un exercici que l'ha enfortit.
Barcelona.Posats a terra damunt de tires de paper blanc, el miler de dibuixos d'Antoni Llena que es poden veure a partir d'avui al Centre d'Art Tecla Sala recorden la taula parada del Sant Sopar, que tantes vegades hem vist representat pels grans mestres de la pintura. Són humils com els aliments que van menjar Jesucrist i els apòstols i precaris com la clandestinitat amb què es van reunir. I com l'eucaristia que es va celebrar al Sant Sopar, per a Llena la realització d'aquests dibuixos també ha tingut una important càrrega espiritual. "M'han enfortit l'esperit", va assegurar ahir l'artista durant la presentació de l'exposició a l'Hospitalet.
Malgrat tot, Llena no va pensar mai a mostrar-los en públic, sinó que van començar veure la llum dins la rutina íntima que es va imposar el 2007 en un moment de crisi com a artista: "Quan l'exposició Viatge d'hivern va tancar les portes i vaig tornar a tenir les peces a casa, em vaig sentir aclaparat, tenia la sensació que les obres se m'arrapaven a les cames com un nen malcriat". I encara que va estar temptat de plegar, la "devoció" que té pel seu ofici el va impulsar a dibuixar cada dia "com qui prega o com qui fa gimnàstica". No ho va deixar de fer fins que va començar a muntar l'exposició, el 31 de gener, i ja frisa per tornar-s'hi a posar.
El muntatge era una qüestió que l'amoïnava molt . Llena no volia "sacralitzar" l'acte privat de la creació, ni tampoc mostrar les obres de manera pretensiosa. Quan a la fi va trobar la solució d'exposar-los a terra va pensar que havia trobat la manera de mantenir el seu "anonimat" i els dubtes que li suscitava el fet de fer-los públic es van esvair. Segons Antoni Perna, director de la Tecla Sala, que ja li va proposar fa dos anys fer una exposició, posar la seva obra al terra trasllada la radicalitat de la proposta de Llena al format de l'exposició, que d'aquesta manera es converteix en una extensió del treball de l'artista.
Un dietari dibuixat
Per a Antoni Llena, aquesta rutina de dibuixar cada dia ha estat com "escriure plàsticament". En aquest sentit, diu que va concebre els dibuixos per parelles. Després de fer-ne un, pensava el segon posant-lo en diàleg amb el primer, com si fossin les pàgines d'una novel·la, en la qual a cada pàgina és "sucosa, intensa i conté un pensament". I al mateix temps que va afirmar "Sento una gran enveja pels grans literats: m'hauria agradat poder escriure Moby Dick , L' Odissea o el Canigó" , també va declarar que no el satisfan les poques paraules amb que moltes vegades els artistes contemporanis justifiquen les seves obres.
Darrere aquests mil dibuixos hi ha una posada en valor del seu ofici i un esforç perquè "cada ratlla i cada color" trobessin el seu lloc damunt el paper. I alhora tot el conjunt s'aixeca com una crida -l'SOS del títol- perquè la gent torni a fer l'esforç de llegir les obres d'art, que ens vulguem instruir a través de l'art.
Els preludis i el futur
A més d'aquest gran conjunt de dibuixos, l'exposició està esquitxada de diverses obres anteriors, que permeten veure les arrels del treball de Llena, i altres de recents que miren cap al futur. Entre les primeres s'hi pot veure la reproducció d'una acció que Antoni Llena va fer a l'Aliança Francesa de Lleida l'any 1969. En lloc d'exposar unes escultures, va dibuixar a la paret l'ombra que projectaven i va deixar les peanyes buides. I una de les cinc obres datades del 2010 que es poden veure al final de l'exposició està coronada per un element que podria ser un far.
