Publicitat
Publicitat

Salao i Puchero estan espolsant tota la cerimònia i la corcadura del flamenc

Salaíto i Puchero

Molts beuen cervesa al JazzSí mentre esperen que comenci el concert, però és escuma de gent, la que sobreïx del club del Taller de Músics. El públic s'asseu per terra, a les finestres. Hi ha peus penjats al segon pis que, afortunats, han esgarrapat un racó on encabir-se. Ja ni s'endevinen les escales metàl·liques, perdudes en un salt de cames, bosses, jaquetes i peus adormits. És nit de Salaíto i Puchero, cantaor i guitarrista, dos nois de l'Hospitalet que s'han tornat a inventar el flamenc quan ningú es pensava que fos possible. Salaíto i Puchero s'atansen i s'allunyen dins la presó d'un fandango i és com veure dos gladiadors que estan disposats a morir per un mateix somni.

A cada cante , Puchero, el guitarra esquerrà, llença un arpó de notes salvatges que esbatussen Salaíto amb un blues d'arpegis. Immediatament, Salaíto, el noi ros amb cara d'àngel, deixa anar un esgarip des d'un fons del mar que és ple de silenci. I un cop elevat, puja, salta, es rifa de la solemnitat de cada nota. Salaíto converteix en perdigonades els dits virtuosos de Puchero, i el guitarrista, que és més que bo, entén el paper i remuga: " Venga, Salao !" Puchero s'espera a donar resposta, atent i divertit, tot el temps que faci falta mentre Salaíto tingui els ulls embenats pel compàs. La veu difuminarà unes lletres que parlen de noies amb trenes, d'homes que van a la feina i de malalts que busquen la seva medicina, perquè Salaíto ha vingut a cantar en aquest món per desfer-se de tota nota i qualsevol lletra. Els acompanyen, a estones, un cajón i una bailaora , que es mou com un jonc furiós entre la força de la guitarra i la veu. L'espectacle és impecable, segur, però a mi quan més m'agraden Puchero i Salaíto és quan corren sols, perquè com diu el poeta, el futur serà cullera de fusta. I no hi ha més so primigeni que cridar contra els que estan sords.

Salaíto i Puchero, des de l'Hospitalet de Llobregat, deixen tot el flamenc que s'ha fet fins ara en un desguàs de cotxes que ja no van enlloc. Han trobat en Lluís Cabrera, el director del Taller de Músics, un còmplice perquè la seva música se senti per tot arreu. Haurien de córrer les discogràfiques a demanar-los d'editar un CD perquè des de Catalunya, Salao i Puchero estan espolsant tota la cerimònia i la corcadura d'un flamenc que només és arrecada de plàstic i Feria de Abril.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT