ART
Cultura 22/05/2011

La Sala Rovira exposa el llegat de Joan Junceda

Antoni Ribas Tur
3 min
La Sala Rovira exposa el llegat de Joan Junceda

El dibuixant i il·lustrador Joan Junceda (Barcelona, 1881 - Blanes, 1948) va ser sempre reticent a exposar. "No creia que presentar-se personalment al públic per mitjà de l'obra fos cosa per a ell, malgrat comprendre i acceptar com a normal i plaent que els altres dibuixants ho fessin. Els companys l'hi havien reprovat i discutit moltes vegades. Només atacant-lo pel costat del seu esperit de companyonia era possible fer-lo participar en les exposicions de caràcter col·lectiu", es pot llegir a la biografia que Pere Prat i Ubach li va dedicar el 1957. L'exposició de la Sala Rovira probablement li hauria plagut, doncs.

Presidida pel retrat que Feliu Elias li va fer quan tenia 24 anys (a la fotografia inferior), la mostra, titulada Junceda i el seu entorn artístic , treu a la llum una part de la col·lecció de dibuixos que va reunir intercanviant-se obres amb companys de professió com Barradas, Castany, Gaietà Cornet, Llaverias, Lola Anglada, Pere Pruna i Ricard Opisso, entre altres. I guardava, a més, un petit dibuix de Nonell i un autoretrat de Francesc Gimeno. Malgrat que Junceda només està representat per una obra, la que es pot veure és ben adient: Catalunya embarassada d'eleccions fa llit , publicada al setmanari Papitu el novembre de 1908, és una de les tres vinyetes que va publicar amb el pseudònim Jafet a la primera època de la revista.

Aquest conjunt d'il·lustracions i dibuixos, que es podrà veure fins al 28 de maig, representa una tercera part de les obres que Junceda va atresorar. Després de la mort, fa tres anys, de la filla del dibuixant que quedava viva, Esperança, les nétes de Junceda les han volgut posar a la venda per tornar a cridar l'atenció sobre l'obra del seu avi i, de passada, sobre la de tota una generació de dibuixants i il·lustradors. El llegat també inclou molta correspondència amb alguns d'aquests il·lustradors i amb diversos membres de la família, així com nombroses fotografies també familiars. Tota aquesta documentació ja és a la Biblioteca de Catalunya on està sent estudiada i taxada amb vista a la seva adquisició. Segons el periodista Josep Maria Cadena, que està catalogant els dibuixos de Junceda i Ricard Opisso al Cu-cut!, "no s'ha fet justícia" a tots aquests dibuixants, que van creure en les possibilitats del país i de millorar-lo, que van treballar, afegeix, "en un moment en el qual Barcelona creia en si mateixa i les possibilitats del catalanisme per ajudar a regenerar Espanya".

Junceda va començar a treballar com a dibuixant il·lustrant els catàlegs dels grans magatzems El Siglo, després que un company el delatés per descuidar les seves tasques administratives en aquesta mateixa empresa. Les primeres il·lustracions les va publicar al setmanari Cu-cut! el 1902 i, tot i parlar castellà i provenir d'una família de militars (el seu nom era Joan García-Junceda i Supervia), a partir d'aquell moment va ser imparable: va treballar per a més de trenta publicacions, tant infantils com d'adults. El mètode de treball d'aquelles capçaleres de caire polític no era gens habitual: un cop reunit el consell editorial s'encarregaven les il·lustracions a partir dels temes que es volien tocar i els dibuixants tenien llibertat per interpretar-los.

Però Junceda va ser militant de la humilitat tota la vida. Fins i tot el retrat que Elias li va dedicar amaga un secret. A la primera versió, l'àngel d'inspiració romànica portava a les mans una corona de llorer. Quan el dibuixant el va veure el va rebutjar, per ostentós. Elias li va retornar poc després havent substituït el llorer pel barret dur que solia portar.

stats