De la Sala FlyHard a la lluna: l’emotiu viatge de Clàudia Cedó
BarcelonaTom Baxter és un astronauta que està estudiant a la lluna si s’hi podria construir una base habitable. El problema és que no es pot comunicar amb la Terra. La Cecília Congost és una dona pragmàtica fastiguejada de la seva existència que treballa de cuidadora. Són dues galàxies aparentment llunyanes que s’acabaran fusionant a L’home sense veu. La dramaturga Clàudia Cedó -autora de Tortugues, una de les revelacions del 2014 del circuit alternatiu, i Et planto, totes dues encara en gira- torna a la petita Sala FlyHard del barri de Sants fins al 2 de gener amb un text que beu de la seva altra experiència professional. Com a psicòloga i directora teatral, fa deu anys que coordina el projecte Escenaris Especials a les comarques gironines, on imparteix tallers de teatre a 120 persones en risc d’exclusió social. “Sempre m’ha sorprès la dificultat en la comunicació i la necessitat de canviar de codi per apropar-nos a l’altre, de canviar d’idioma”, explica. I l’idioma que comparteixen és el teatre, “un espai de llibertat que ens dóna salut mental a tots”, afirma.
L’home sense veu mostra, en concret, els problemes d’incomunicació d’un noi que té autisme “però podria referir-se a una parella o a dos amics”, aclareix l’autora. Per això Cedó envia metafòricament en Tom a la lluna i porta l’obra a un terreny diferent del teatre social, malgrat que hi comparteixi la voluntat de divulgar i normalitzar la diferència -cosa que també fa un altre èxit de la cartellera que toca el mateix tema, El curiós incident del gos a mitjanit, al Poliorama.
Jordi Subirà és qui assumeix el repte de ser en Tom. Clàudia Cedó es va basar en l’observació dels seus alumnes per crear el personatge, i li va donar algunes de les característiques estereotípies dels autistes, però fent que “sempre tinguin sentit en l’altre món”, explica. L’humor i l’emoció són els dos ingredients que conjuga l’autora i directora. “No volia fer un drama sobre aquest tema. La gent relaciona una discapacitat amb una situació dramàtica però nosaltres, amb els alumnes, ens ho passem molt bé”, diu.
