Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2012

Més d'una vintena de periodistes i col·laboradors de l'ARA treuen novetat editorial per Sant Jordi. Els seus lectors hi tenen una cita.

CARA a CARA Lectors i escriptors del diari

"El lector ideal me l'imagino intel·ligent i amb criteri"

MAR GUTIÉRREZ - COLON Tarragona / 40 anys

EMPAR MOLINER  Publica "La col·laboradora" Barcelona / 45 anys

Quedem al migdia a la cocteleria Dry Martini, un dels lloc preferits de l'Empar Moliner. Arriba corrent i es disculpa. Saluda un parell de parroquians i demana un Negroni a la barmaid . Avisa la Mar Gutiérrez-Colon que begui el combinat de mango i rom a poc a poc perquè és llaminer i puja ràpid. La Mar, que treballa a la Universitat Rovira i Virgili, li porta una recompensa: l'assaig La Segunda República en el exilio (1939-1977) del seu degà, Josep Sánchez Cervelló. "He pensat que seria un pal per tu quedar amb una lectora", s'excusa. Moliner, amb les cames cargolades sobre el tamboret, es desfà en agraïments i la rebat: "Cada persona que ve per Sant Jordi em sembla l'hòstia. Pateixo molt per tot. Penso que el normal seria que no vingués ningú. Per exemple, ara que bec aquesta copa, ja penso que s'acabarà", diu aixecant el Negroni. Però quan s'acaba, demana un Bloody Mary. ¿Com s'imagina el seu lector ideal? "M'imagino que s'assembla a mi. Gent intel·ligent, amb criteri", especula, sense voler sonar pedant.

La lectora tarragonina ha avançat la seva diada i ja té llegida La col·laboradora . "Et vaig conèixer per Els matins i m'agradava com t'asseies i què deies, perquè no et talles. Després, quan va sortir l'ARA, em vas enganxar", li explica. Moliner dribla l'afalac i es posa a parlar de "l'optimisme intel·ligent" del diari que tant li alaben allà on va. Es mou i parla contínuament, s'aixeca i treu de la bossa la cartera, d'on en surten un grapat d'articles de premsa que li han agradat, l'últim és de Joan Manuel Tresserras. No el llegeix: l'interpreta a peu dret, efusiva. Quan la Mar li comenta que és igual en la realitat que en la televisió i li confessa que el seu fill no la coneix a ella però sí a la Pilar Rahola, Moliner admet que està "destrossada". També diu que mai no mira Polònia si sap que hi sortirà ella : no suporta veure's ni en la realitat. "La tele no és el meu mitjà natural, em tenen allà per autoajuda, per donar esperança als catalans", bromeja.

"Les crítiques que he rebut per aquest llibre són les més bones de la meva vida. En part, suposo que perquè és novel·la. També han dit que serà un llibre massa profund per als qui estan acostumats a veure'm a la tele: ¿pressuposen que la gent que mira la tele és idiota?", es pregunta. L'Empar fa la tàctica oposada a Paco Umbral -li fa vergonya parlar del llibre- i conversen de vi, de menjar, d'amics, de llegir, però la Mar vol saber per què La col·laboradora és tan sòrdid: "No és humor", li diu. "No hi ha novel·les d'humor. Al llibre hi ha humor i tristesa, com en la vida. I hi ha coses que conec, la cocaïna, l'alcohol... Jo necessito saber de què parlo. No tinc imaginació".


"Jo faig columnisme de ciutadà del carrer"

MAITE MARTÍN Begur / 38 anys

SEBASTIÀ ALZAMORA Premi Sant Jordi per 'Crim de sang' Mallorca / 40 anys

La Maite Martín té curiositat d'escriptora. Vol conèixer Sebastià Alzamora perquè li agrada com, en les seves columnes, "descriu els esdeveniments actuals com si fos una petita novel·la; fila prim i amb ironia". Va llegir les primeres 40 pàgines de Crim de sang a l'Ara.cat i espera rebre'l per Sant Jordi. "L'època, els conflictes d'anarquistes i religiosos, em van interessar, perquè el meu avi hi va estar immers. I que aparegués un vampir em va trasbalsar". Alzamora li segueix el fil: "És una de les intrigues del llibre: saber qui és, si és un vampir sobrenatural o patològic. Sobre la Guerra Civil, penso que ja estem en condicions de fer-ne una ficció. Aquests dies he repetit que, a més de la nostra història, és ja la nostra mitologia contemporània".

La Maite també escriu, sobretot pensaments, idees, no ficció. Per això somriu quan Alzamora defineix el seu ofici com d'"autista": a casa li diuen sovint. El mallorquí també opina que la literatura és més lliure que, per exemple, el cine: "Quan escrius pots fer el que et doni la gana. Dius: «I es va enfonsar Europa», i s'enfonsa, i no costa ni un duro!"

Alzamora escriu els llibres a primera hora del matí o de nit. A les tardes fa els articles o prepara classes. "L'article depèn molt de trobar el tema. Has de buscar un tema en què puguis aportar alguna cosa, dins del que faig jo, que en dic columnisme de ciutadà del carrer perquè no sóc expert en res". "Per això t'hi sents més identificat", l'alaba Martín. "No pots calcular si guanyes o perds lectors perquè et col·lapses a tu mateix. Fas el que honestament et sembla", minimitza el Premi Sant Jordi.


"Escric el llibre que a mi m'agradaria llegir"

NÚIRA ELIAS Altet (Urgell) / 41 anys

XAVIER BOSCH Publica "homes d'honor" Sant Cugat / 44 anys

El primer llibre que la Núria Elias es va comprar per a l' e-book -una concessió a la física pura: a casa d'aquesta professora ja no hi caben més llibres- va ser Se sabrà tot de Xavier Bosch, aquest Nadal. Per Sant Jordi, seguirà les passes del periodista Dani Santana a Homes d'honor . "No és per fer-te dentetes però el 99,9% de la gent m'ha dit que li ha agradat més el segon. És unànime. M'ho diuen al camp del Barça, pel carrer, al mercat, i es disculpen per dir-m'ho", assegura Bosch. Ell també el troba més rodó: "N'he après més. El primer el vaig presentar al Premi Sant Jordi sense esperança i, quan va guanyar, va agafar una altra dimensió", diu a la seva lectora. Un cop publicada i rellegida la primera novel·la, ha corregit el tret a la segona: "Travar millor la història, no posar cap frase de la qual et puguis avergonyir, aprofundir més en els personatges...", explica el periodista que, per cert, Elias no identifica amb el protagonista literari. "I fas bé", li reconeix ell.

Una diada emotiva

La professora, alegre, desimbolta i lectora empedreïda, havia baixat a Barcelona altres anys per caçar autògrafs. "Aquell moment que estan per mi és emocionant, es crea un vincle", defensa. Aquest 23 d'abril no podrà ser-hi, però. En canvi, a Bosch l'espera una marató de firmes, al contrari dels Sant Jordis de la dècada passada, quan va presentar els seus primers volums de contes: "Sé què és la solitud de l'escriptor", se'n riu. Ara li han de demanar que retalli dedicatòries i vagi per feina, que hi ha cua. "Poder escoltar què et diu la gent que ja s'ha llegit el llibre i que en compra un altre per regalar és molt gratificant. Amb tot el que he fet en la vida, i he fet moltes i diverses coses professionalment, escriure i el feedback amb el lector és especialment emotiu." Quan el 2010 va anar a la primera parada per firmar Homes d'honor , va veure una cua quilomètrica i la va atribuir a Loquillo, que seia a l'estand. Resulta que l'esperaven a ell des de feia una hora. "Jo faria aquesta cua per unes entrades del Barça. Cadascú té la seva ceba", admet.

Premsa i literatura

"Sóc menys lector que la Núria, i he escrit més que he llegit. Ara fa anys que em dedico tant a treballar que puc llegir poc, tres llibres de ficció a l'any, a tot estirar -explica Bosch-. A l'hora de fer un thriller , no tinc un referent clar. Això sí, ara et donaré un titular: escric la novel·la que a mi m'agradaria llegir. I veig que després molts lectors s'hi sumen." Elias, per exemple, s'enganxa al gènere policíac i de misteri, des dels Millennium fins als Harry Potter.

Una de les cites setmanals de Bosch, a més de l' Àgora a TV3, és la contraportada de l'ARA dels divendres: "L'article el madures durant la setmana i ho condenses tot en 1.750 caràcters a favor i en contra. L'espai periodístic confereix responsabilitat: t'has de mullar. El llibre l'escrius per a tu, només et representes a tu, i té un altre tempo: em passo sis mesos pensant la història i els personatges, que és molt de patiment, i quan escric m'ho passo molt bé." La diada forma part d'aquesta segona fase: "Per mi, des de sempre, Sant Jordi és el dia més bonic de l'any. I des de fa 25 anys que, si el cementiri del Masnou és obert, porto una rosa a la meva mare."


"De petit, primer volia ser sant i després escriptor"

ANNA MUÑOZ Barcelona / 25 anys

GERARD QUINTANA 'Més enllà de les estrelles' Barcelona-Eivissa / 47 anys

ISABEL MASRAMON Moià / 50 anys

Jaes coneixien. "Des de fa ampolles i anys", diu la Isabel, que havia portat Sopa de Cabra a actuar a Moià quan n'era regidora. L'Anna, que és periodista, l'havia entrevistat. Van ser a l'últim concert del grup a Razzmatazz. Van ser al Sant Jordi al setembre. Més enllà de les estrelles és el relat personal, senzill i espontani "d'una vivència que t'adones que és especial". "De petit jo volia ser, primer, sant, per l'educació d'aquells anys combinada amb els superherois de la Marvel, i després escriptor, per la timidesa. Després va venir el teatre: els escenaris estan plens de gent amb problemes. Vaig començar a ser lletrista de cançons, i he esperat molt de temps per fer un llibre", diu Quintana. Ja havia viscut un Sant Jordi caòtic firmant la biografia dels Sopa de Pep Blay, però aquest any serà més seu. "Amb la promoció, cada dia tornes buit a casa. Després d'un concert, no pots dormir, tens tant!" "Què vas sentir quan vas dir «Bona nit malparits»?", demana la Isabel. "Perds la percepció, el Josep Thió no notava el tacte de la pua amb les cordes". Les dues lectores de l'ARA -amb el llibre mig llegit, ja- i tots els seus fans volen saber què va passar allà: "Jo he perdut molt pudor amb els anys. Em vaig sentir lliure a l'escriure'l. Tornar a fer el viatge va ser tan o més plaent que fer-lo -sospesa-. Som instants del temps".


"Si no escrigués en català viuria en un castell"

FERRAN TORRENT Presenta 'Ombres en la nit'  Sedaví / 60 anys

JAUME ORTÍ Badalona / 44 anys

Ferran Torrent arriba de València divendres. L'esperen tres dies intensos de promoció. Toca. L'any passat ja se'n va escapar. Ha dormit poc: "Sempre em passa quan he de viatjar, fins i tot un trajecte tan simple com aquest." S'ha descuidat la pasta de dents: no li agrada fer la maleta. "Si un dia sóc ric, tindré majordom", suspira.

En Jaume Ortí el llegeix "des de fa la tira d'anys". El va descobrir a Un negre amb un saxo (1989), li va encantar especialment la trilogia valenciana i ja ha llegit Ombres en la nit : "Si fóssim un país normal, els teus personatges formarien part de l'imaginari popular", li diu el lector de l'ARA. "Home, i jo viuria en un castell! Però escriure en català no és igual que en anglès. I que escriga en valencià em fa l'efecte que a alguns els sembla un exotisme", respon Torrent. De mica en mica treu el cap en la conversa Billy Wilder, mestre a l'hora de parlar de temes importants i amargs des d'un punt de vista irònic. "Diria que el caràcter desenfadat però alhora transcendent dels teus personatges és un reflex de la teva personalitat. Com als articles: fas conya seriosa", apunta Ortí. Amb Torrent és fàcil veure de quin peu calça: "Tinc el defecte que mai no m'he impostat. Parle com parlaria al casinet del meu poble. I m'ha portat algun problema, però la gent que me coneix sap com sóc i la resta ja s'ho faran". No deixa anar quasi mai detalls privats, assegura, però en canvi ens explica una cosa que sap poca gent: que té un fill de 25 anys que va adoptar quan en tenia gairebé 11. ¿I sobre dretes i esquerres? "No tinc una idea coherent de les coses. Tinc pocs principis claríssims, perquè és la millor manera de portar-los", diu. I una d'aquestes màximes és: "Fer el que a mi m'agrada. Jo preferisc temps que diners".

Sempre barrina: "Mentalment no descanse mai. És un problema i ja coexistisc amb ell perfectament. Sóc un obsés". No obstant això, fer articles setmanals l'avorria: "Estar al dia em molesta, perquè jo hi ha tres o quatre dies que passe de tot, estic com absent", confessa. I Ortí també li admet que, més que novel·la, llegeix assaig d'economia. "He notat que la gent vol realisme -observa el de l'Horta-, per això la novel·la històrica té tan de públic. Però per què lligen Dan Brown i no Guerra i pau ? És increïble".