43È VOLL-DAMM FESTIVAL INTERNACIONAL DE JAZZ DE BARCELONA
Cultura 20/11/2011

Ryuichi Sakamoto, aprendre a escoltar el silenci

Borja Duñó
2 min
El compositor i intèrpret japonès es va mantenir inflexible en l'aposta per la sobrietat.

RYUICHI SAKAMOTO TRIO

PALAU DE LA MÚSICA

18 DE NOVEMBRE

Acostumats com estem a seure i esperar que els altaveus facin la resta per nosaltres, és una delícia que algú com Ryuichi Sakamoto, tot jugant amb el temps i el silenci, ens obligui a redefinir la nostra posició com a espectadors. Començant amb una improvisació sobre les cordes del piano, el compositor ja obligava a escoltar de manera activa, fent anar el cap endavant i obrint bé les orelles per tractar de copsar amb intensitat aquell so que no és escopit amb força pels altaveus, sinó que neix en la corda percudida i, tot fent vibrar l'aire, té vida i durada pròpies, dibuixant de vegades cercles, com una papallona, per anar a morir on Sakamoto ha decidit que ha d'anar a morir.

Amb aquesta minuciositat extrema, Sakamoto dirigia des del piano els virtuosos Jaques Morelenbaum i Judy Kang, que van interpretar els arranjaments per a corda amb un gran control de les dinàmiques. El repertori per a trio de piano, cello i violí estava basat en el disc 1996 (del mateix any), però també va incloure algunes peces noves com Fukushima#01 i picades d'ullet al públic català (Impressions íntimes I, de Frederic Mompou, i, ja als bisos, una insinuació d'El cant dels ocells).

Malgrat els inoportuns flaixos dels mòbils i els inevitables estossecs, es pot dir que el Palau va rebre la música en una actitud de silenci reverencial. Només les primeres notes del tema central de Bon Nadal, Mr. Lawrence van generar uns "oh!" i "uh!" més típics d'un concert de pop, quan els fans reconeixen la cançó. Però Sakamoto, lluny d'enlluernar-se amb la popularitat d'algunes de les seves melodies, es va mantenir inflexible en una aposta per la sobrietat que va regalar moments tan intensos com el magnífic solo de Morelenbaum a 1919.

stats