Publicitat
Publicitat

RETORN D'UN DELS FENÒMENS MUSICALS DELS 90

Roxette: "La màgia del negoci discogràfic s'ha esvaït"

Internet "La indústria ha de de trobar la manera de tornar a fer diners" Facebook "M'hi passo cada dia una hora, contestant els fans en persona" 'Mamma mia!' "No seria mala idea fer un musical de Roxette"

Roxette passa aquesta nit pel Palau Sant Jordi en la gira mundial del seu retorn als escenaris. No han exhaurit les entrades, però encara que calgui posar alguna cortina per acabar d'omplir-lo, com que el concert del duo suec inicialment estava previst per al molt més petit Sant Jordi Club, això ja el converteix en un èxit de públic. És la primera gira mundial del grup des del 1995, moment en què la seva carrera es va començar a frenar.

Roxette, format per la cantant Marie Fredriksson i pel compositor i guitarrista Per Gessle, va viure els seus anys de glòria al voltant de la dècada dels 90. El seu segon àlbum, Look sharp! (1988), amb l'èxit The look, va triomfar primer a Suècia i després arreu del món: se'n van vendre 8 milions d'exemplars. La cançó It must have been love va contribuir a la venda de 9 milions de discos de la banda sonora de Pretty woman (1989), fet que va convertir Roxette en el grup suec més popular als Estats Units, per davant d'ABBA. El seu disc de més èxit, Joyride (1991), va contribuir en 11 milions al total de 75 milions de discos que han venut en tota la seva carrera.

En hiat des del 2002, quan a Marie Fredriksson li van extirpar un tumor cerebral, Roxette va arrencar al febrer a Rússia una gira per promocionar el nou disc, Charm school (2011). Per Gessle explica a l'ARA les claus del retorn del duo.

Què els va decidir a tornar?

La Marie se'm va afegir a l'escenari en un concert del meu projecte en solitari el 2009 a Amsterdam. El públic es va tornar boig, plorant, cridant, i va ser molt emocionant per a tots dos. La Marie n'estava molt agraïda. Havia estat molt malalta i crec que aquella actuació li va retornar la confiança en ella mateixa. Va ser com veure florir una flor. Al cap d'un parell de setmanes em va trucar per preguntar-me si volia compondre un nou disc de Roxette. I així ho vaig fer. Aquest va ser l'origen de Charm school.

Per què precisament ara? Després de la convalescència de Marie Fredriksson tant vostè com ella ja havien estat treballant en projectes al marge de Roxette.

La Marie encara no estava llesta per al gran circ. Volia fer les coses a poc a poc. I jo estava molt ocupat en altres projectes amb molt d'èxit.

Com està funcionant la gira?

Fantàsticament bé, la veritat. Mai una gira ens havia recompensat tant. La gent està sent increïble a tot arreu. No ens ho esperàvem. Estem molt contents i ens sentim molt afortunats de formar-ne part.

I com de satisfets estan amb Charm school , el nou àlbum?

Crec que és força bo. Va ser un disc difícil a causa de la malaltia de la Marie. Li va costar aprendre's les lletres, perquè ara mateix li costa una mica llegir. Però al final ho va clavar. Va ser molt inspirador tornar a compondre per a la Marie. És una d'aquelles cantants que, si té un bon dia, pot fer que la guia telefònica soni interessant.

El públic respon bé a les noves cançons en directe?

Només en toquem dues o tres, fem un xou bàsicament de grans èxits. Però la gent coneix les noves, també. She's got nothing on (but the radio) ha estat un èxit en molts països. Tothom se la sap, aquesta!

Bona part del xou se centra en les cançons de Joyride .

Sabem que el que vol la gent que compra entrades per als nostres concerts és sentir les seves cançons preferides de Roxette. I ens encanta fer feliç la gent.

Com van ser els temps en què venien 11 milions de discos?

Va ser meravellós, esclar. Entre el 1988 i el 1995 vam estar molt enfeinats. Van ser uns anys molt bojos.

I com és el seu públic avui? És gent de la seva edat, gent de 30 anys, que eren nens i adolescents als 90, o gent més jove?

Per sorpresa nostra, el nostre públic és com ha estat sempre: una barreja de tot una mica. Nens, avis, llunàtics, friquis, fans del futbol i aficionats al ballet.

Com ha canviat la indústria de la música des del seu anterior disc?

No em facis parlar! Ha canviat tot! Personalment, crec que part de la màgia que hi havia en el negoci discogràfic s'ha esvaït. Avui la música ha de competir amb moltes coses, com, per exemple, videojocs increïbles. Quan jo era jove la música pop era una autèntica revolució. Imagina't que en sóc, de vell!

Interactua amb els fans a través de les xarxes socials?

I tant. Em passo cada dia almenys una hora al Facebook oficial de Roxette, contestant personalment els missatges, pujant vídeos de la gira, recomanant els discos que m'agraden i revelant secrets. És divertit.

Què li sembla a algú que ha venut 75 milions de discos que la gent ja no en compri com abans?

Per què ho haurien de fer? Tot és a internet. El problema és que als compositors, als enginyers de so, etc., se'ls ha de pagar. Si no, ningú voldria fer discos. Encara que estimis la música, bé que has de menjar. Però s'ha d'acceptar que les coses canvien. És així com funciona el món. La gran qüestió a la qual s'enfronta la indústria discogràfica és descobrir la manera de tornar a fer diners, de manera que es puguin arriscar i apostar per les rareses, com un paio tocant heavy metal amb un banjo.

Chris Martin, de Coldplay, va dir fa poc que la seva competència ja no són U2 sinó els fenòmens d'internet com Justin Bieber. Hi està d'acord?

Jo ja no competeixo amb ningú. És una part de la meva carrera que ja ha passat. Em guio pel meu instint, i no em preocupo gaire per les llistes de vendes ni pel que està de moda o no. Aquesta seguretat o confiança en un mateix la dóna l'edat. No m'atrevia a pensar així quan era jove.

El 1996 van editar un disc de balades en castellà. Quina relació tenen amb el públic d'aquí?

Sempre ens ha agradat tocar a Espanya, ens hi sentim molt ben rebuts. Si preguntes a la banda quin és el tram favorit de les gires mundials de Roxette, et garanteixo que tothom dirà que Sud-amèrica, i Espanya i Alemanya pel que fa a Europa.

Als Estats Units han venut més discos que ABBA. Es plantegen fer un musical estil Mamma mia! ?

El temps ho dirà. Però no seria una mala idea...