Barcelona.Una mica més gran, però també més consolidada. Rosa Font no debuta pas ara. La seva obra ja comptava amb cinc poemaris i dues novel·les. En total, set publicacions que avalen la nouvinguda, Un lloc a l'ombra , un recull de poemes -el sisè de la seva trajectòria- que al desembre va guanyar el premi Carles Riba de poesia i que ara arriba a les llibreries peixada per l'editorial Proa.
"En aquest recull hi ha un doble desig de recerca", aclareix l'autora. "D'una banda, la del propi Jo, refugiat en la foscor. De l'altra, la cerca d'un llenguatge silenci, que crec que és el fonament de la creació poètica".
Un lloc a l'ombra és la conciliació entre la cultura visual i el vers. Font busca un món que va més enllà de les paraules en les visions que aflueixen d'orígens tan diferents com les places del seu poble, Sant Pere Pescador, o la pintura de Francis Bacon. Com diu l'editor de Proa Josep Lluch, " Un lloc a l'ombra és un llibre deutor de les imatges".
Hi ha qui pensa que la poesia és la parenta pobra. Però Rosa Font ha demostrat que, en realitat, pot ser molt rica. Font és filòloga de formació, i s'ha dedicat a estudiar les obres poètiques de Carner i Sagarra. Sap que, avui, el gènere del vers segueix sent minoritari. Tot i això, els recitals s'omplen més que mai. I, encara que les llibreries no venen els poetes amb tant de gust, Font sap que tenen un públic molt fidel.
