Publicitat
Publicitat

ELS CLÀSSICS

Roma ataca Numídia

"És sense raó que el gènere humà es plany de la seva naturalesa, perquè creu que, desvalguda i de curta existència com és, està regida més per l'atzar que per les seves facultats. Al contrari, si hom ho pensa bé, trobarà que no hi ha res de més gran ni de més alt, i que el que manca a la naturalesa és més la diligència dels homes que no pas el temps o la força. Altrament, el guia i cabdill de la vida dels homes és l'ànima". Així comença La guerra de Jugurta , un dels dos textos més importants de l'historiador Gai Sal·lusti Crisp (86 aC-34 aC), juntament amb Sobre la conspiració de Catilina . El traductor de l'obra centrada en el rei de Numídia, Joaquim Icart i Leonila, l'encerta quan afirma que la voluntat de Sal·lusti a l'hora d'escriure les seves monografies era no únicament "l'afany de creació dramàtica", sinó també "un decidit propòsit moralitzador".

L a guerra de Jugurta detalla els sis anys de conflicte entre romans i númides (111 aC-105). La cosa no va ser fàcil: Sal·lusti es remunta a la infantesa de l'enemic per recordar que en comptes de lliurar-se "a la corrupció del luxe i de la vagància", Jugurta es dedicava a "l'equitació, a llançar la javelina, a fer curses a peu en lluita amb els de la seva edat". Però tot i les virtuts de l'esportiu rei de Numídia, Roma va haver d'apoderar-se dels seus dominis.