Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El cantautor toca amb la Cobla Sant Jordi tres nits a Solsona

Roger Mas enregistra en viu el seu espectacle amb cobla

El cantautor Roger Mas defensarà, des d'avui i fins divendres, l'espectacle amb la Cobla Sant Jordi a la seva Solsona natal. Els tres concerts es gravaran per editar-se en un disc previst per al març.

Poc abans d'estrenar l'espectacle amb la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona al Palau de la Música Catalana l'abril, el cantautor Roger Mas ja admetia que tenia ganes que l'experiment s'acabés traduint en un àlbum.

Des d'aleshores la proposta ha crescut. El concert al Petit Palau només va oferir un tast de mitja hora de la trobada entre Mas i la formació, en què la Sant Jordi va acompanyar el cantautor en algunes de les seves cançons, arranjades per a cobla per Xavier Guitó. Però ja en l'última Fira Mediterrània de Manresa, que es va celebrar al novembre, Roger Mas i la Sant Jordi van presentar la versió completa de l'espectacle. Ara s'enregistra en directe en tres concerts al Teatre Comarcal de Solsona, avui, demà i demà passat, i l'àlbum que en resultarà es presentarà el 24 de març a Barcelona en un concert a l'Auditori, dins del Festival BarnaSants. Serà el primer disc que Roger Mas grava en directe.

"La cobla, en estudi, potser sona bé, però és una formació de directe, de plaça -explica Roger Mas-. I veient com han anat els concerts i la reacció del públic, em vaig adonar que als músics ens afecta molt positivament la presència del públic. La manera de tocar és diferent, es crea una connexió especial".

Per Mas, la resposta eufòrica de l'audiència i l'efecte que té sobre els intèrprets és un dels elements essencials de la proposta. "No sé què passa amb aquest espectacle, però sempre hi ha un estat d'ànim col·lectiu de molta alegria i ganes de passar-nos-ho molt bé", afirma. Per què passa això? Mas no ho sap explicar del tot, però apunta al fet que són quinze persones sobre l'escenari, totes amb "molta il·lusió", i als arranjaments de Xavier Guitó, el "traductor" -com el solsoní l'anomena- entre ell i la cobla, a qui va demanar buscar el "punt èpic" que pot donar la formació catalana.

Inicialment havien de celebrar-se només dos concerts per enregistrar el disc, però l'èxit de convocatòria -les entrades per als dos primers concerts es van vendre en dues hores- va propiciar que se'n fes un tercer. "Gravarem tot el que passi allà dins durant els tres dies. La idea inicial és agafar la millor presa de cada cançó, però ja ho veurem. També els gravarem en vídeo de cara a fer-ne un DVD", explica Mas.

Un Pi de les Tres Branques musical

Inicialment l'espectacle es va presentar com Cançons de Roger Mas revisades per a cobla , però el repertori va més enllà de recuperar amb nous arranjaments temes d' A la casa d'enlloc (2010), Les cançons tel·lúriques (2008), Mística domèstica (2005) -l'àlbum amb més presència al repertori-, dp (2003) i fins i tot Casafont (1999).

Segons Mas, les cançons que "donen raó a tot l'espectacle", són Oda a Francesc Pujols , "que ara està arranjada com un pas doble", i El dolor de la bellesa , que ja va poder comptar amb la col·laboració de la Sant Jordi. Però el repertori inclou versions de cançons tradicionals catalanes, i cançons populars en castellà -la copla La bien pagá -, euskera, gallec, italià i francès. Per al cantautor, un dels moments estel·lars del concert serà el que Mas anomena "un Pi de les Tres Branques musical", que simbolitzarà la unitat dels Països Catalans barrejant cançons del Principat, el País Valencià i les Illes.

Ironia i respecte

Mas no amaga en el projecte l'element nacional inseparable de la cobla. "Des dels inicis de la sardana, la burgesia la va utilitzar al servei del nacionalisme català -explica Mas, nét de músic de cobla-. I és per això que hi ha gent a qui li fa angúnia i s'inventa excuses sobre el timbre. Al concert se sent la cobla més nacional, però a la vegada amb ironia, i el punt de vista irònic i simpàtic fa oblidar els prejudicis".

"És un espectacle molt seriós que, com la cobla, vol estar a mig camí entre el vessant popular i el cultivat", explica Mas. I aquest respecte els permet certa ironia. "No ens enfotem de la cobla, però sí de certes contradiccions. Crec que és la vaselina que cal per fer entrar la proposta, i m'encanta fer-ho així", diu.