Robert Pattinson: "No sé on acabo jo i on comença el personatge"

LOS ANGELESVa debutar en una altra franquícia sorgida d'un fenomen literari, Harry Potter, però Robert Pattinson s'ha fet realment un nom com el vampir enamorat Edward Cullen de la saga Crepuscle .

¿Hi ha alguna qualitat vampírica que envegi del seu personatge?

Els inconvenients pesen molt més que els avantatges. De fet, penso que l'Edward està fart de ser un vampir. Pots tenir qualitats físiques extraordinàries però la teva vida està molt limitada, t'has d'amagar sempre. L'únic que l'Edward ha fet en 100 anys de vida ha sigut queixar-se, i l'únic que li proporciona plaer és tot el que està relacionat amb la Bella.

¿Se li han encomanat coses de l'Edward després de tants anys interpretant-lo?

Després de fer tres pel·lícules, arriba un punt en què no saps on acabes tu i on comença el personatge. Ja no saps ni quins són els teus pensaments. De vegades deia: "L'Edward mai diria això". Però si algú em preguntava per què, responia: "Perquè jo mai diria una cosa així". [Riu.]

Què trobarà a faltar de Vancouver, on s'han rodat els films de la saga?

Hi ha un lloc on fan els millors xauarmesdel món, però ni tan sols sé on és: sempre me'ls comprava algú.

¿Se sent alleujat de poder dir adéu a la saga finalment?

Si li sóc sincer, el rodatge de les dues últimes pel·lícules va ser molt dur i força llarg. Passar per dues hores i mitja de maquillatge al dia durant vuit mesos seguits acaba fent-se molt pesat. Però a la vegada se'm fa molt estrany no haver d'anar a Vancouver cada any a rodar una altra pel·lícula de la saga.

Com creu que l'ha canviat?

Hi ha gent que es torna boja quan aconsegueix fer una pel·lícula així. Sobretot ara, que perds la vida social del tot i acabes tenint-ne una de completament nova. Però jo vaig tenir la sort de mantenir els mateixos amics durant 10 anys abans que passés tot això. A més, no tenia cap interès per conèixer ningú nou. [Riu.] O sigui que, en realitat, la meva vida no ha canviat tant.

Fa anys que el persegueix la fama. ¿Es pot fer alguna cosa per evitar l'atenció pública?

No hi ha res a fer. De vegades proves les coses típiques: posar-te gorra i ulleres de sol. És qüestió de decidir els llocs on vas: han de ser indrets on la gent no esperi veure't. De vegades funciona, però no sempre. Un cop vaig anar a una reserva índia a Nou Mèxic, enmig del no-res, amb només 200 o 300 habitants. Cinc segons després de sortir del cotxe ja se m'apropava algú i em deia: "Robert?" No m'ho podia creure.