Publicitat
Publicitat

NOVETATS TEATRALS

La cartellera s'omple amb comèdies clàssiques com 'El sopar dels idiotes' i monòlegs de xarlatans

Riure, antídot contra els maldecaps

La teoria que, en època de crisi, els espectadors van al teatre per evadir-se i riure ha quallat en un inici de temporada farcit de comèdies, des d'adaptacions de clàssics populars a obres de creació.

El xarlatà baixa d'una furgoneta i es planta al mig de la Rambla de Barcelona per vendre els seus remeis miraculosos a cop de megàfon: "Barcelonins, esteu molt fotuts per tant d'estrès, angoixes, nervis i consumisme. Però jo us canviaré la vida! Us farà un gir de 500 graus. Quedareu girats!", proclama entusiasmat. L'actor Quim Masferrer ha transmutat en aquest xarlatà de pa sucat amb oli, entre ridícul i entranyable, amb l'estil retro de Humpfrey Bogart, que ven fum. "Crec en els espectacles d'humor popular, però com un camí per poder explicar coses. I m'interessava parlar de la proliferació de medicines alternatives que veig al meu voltant. Potser és que hem perdut un seguit de valors familiars o religiosos, però qui no fa ioga, fa reiki, acupuntura, cromoteràpia o flors de Bach. I n'hi ha que et fan sentir bé, però al darrere de tot això també hi ha molt farsant que s'aprofita del malalt per treure'n benefici", assegura l'autor, director i el protagonista quasi únic d' El Xarlatan .

Aquesta és la primera comèdia que ha estrenat Quim Masferrer amb el segell de Teatre de Guerrilla després que es desmembrés el ja històric trio d'humor rural made in Arbúcies, que havien treballat 12 anys plegats. L'actor continua interpretant un clown de pagès: "Jo també sóc un xarlatà, però la diferència és que jo estic fent teatre. Els bons xarlatans, no. I no els reconeixes: pot ser un polític que no compleix el que diu o un tertulià... Qui utilitza la mentida per treure rèdits". El Xarlatan es va estrenar fa més d'un any i "després de 70 simpòsiums", com els anomena, arriba ben entrenat al Club Capitol.

Una història de perdedors

La comèdia serà el gènere protagonista de la temporada teatral, seguint la màxima no escrita que, en època de crisi, el públic prefereix anar al teatre a evadir-se que a lamentar-se. Per això els productors han estirat el filó de la gran comèdia clàssica.

Una d'elles és El sopar dels idiotes, de Francis Veber, que protagonitzaran els televisius Edu Soto, David Fernández i Santi Ibáñez. Soto interpreta un editor que disfruta compartint sopars amb gent idiota, pel gust de riure-se'n i sentir-se realitzat. Però un atac de lumbàlgia l'obligarà a suportar les ingenuïtats d'un nou amic (Fernández), amb qui tastarà la seva pròpia medicina: "El meu personatge, acostumat a l'èxit, comença a encadenar derrotes... I s'adona que ell també és idiota", dilucida Soto. Al costat de l'home triomfador, Fernández representa l'individu "entranyable i bona persona", que recorda el Gilipolles que interpretava a Buenafuente . Ibáñez es posa a la pell d'un inspector d'Hisenda intransigent.

El llibret de Veber és "un clàssic del teatre contemporani", diu Juan José Afonso, que ha dirigit la versió feta per Josema Yuste, exmembre de Martes y Trece. Per Afonso, l'èxit mundial d' El sopar dels idiotes s'explica per la " combinació d'humor, tendresa i moments dramàtics", amb un regust crític envers una societat que tria a dit els seus idiotes. El muntatge, que es va poder veure per primera vegada la temporada 1998-1999 (amb una versió de Paco Mir amb Lluís Homar i Ricard Borràs) i que va repetir el 2002, es representarà en català i simultàniament es podrà veure a Madrid, on es va estrenar fa dos anys amb gran èxit de públic.

Humor paranormal

En contrast amb l'aposta segura que representa l'obra de Veber , el director, actor i dramaturg Xavier Pujolràs s'atreveix amb Conseqüències del pim pam , un muntatge de petit format. "He preguntat a la gent què significa per a ells pim-pam i tothom respon coses diferents. No queda clar, doncs, quines són les seves conseqüències". Pujolràs no avança detalls de l'argument: la història té lloc en una nit i a temps real i els personatges (interpretats per Montse Esteve, Lina Lambert i el mateix Pujolràs) s'enfronten i defensen aferrissadament arguments contraris, fins que entenen que tots tenen raó. "S'assembla a un capítol de La dimensió desconeguda... Fins i tot hi poden tenir lloc fets paranormals", afegeix. La comèdia, d'intriga i suspens (influència de les sèries B), feta amb pocs recursos, ha obligat els creadors a esprémer la imaginació. El resultat és una muntanya russa que anticipa el futur (apocalíptic) del nostre món.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT