ART
Cultura 29/05/2012

Rita McBride desmaquilla el Macba

El Macba dedica a Rita McBride l'exposició més important de la seva obra que s'ha vist a l'Estat. L'artista nord-americana converteix la segona planta del museu en una obra més traient-ne tots els afegits.

Antoni Ribas Tur
3 min
Rita McBride desmaquilla el Macba

BARCELONALa nord-americana Rita McBride és un vella coneguda del Macba. Bartomeu Marí, el director del museu, ha treballat amb ella des del 1997. El 2008 l'artista va dipositar al centre la seva obra Arena , una gran tribuna temporal; el 2010 hi va impartir un taller dins del Programa d'Estudis Independents (PEI), i ara hi torna per presentar Oferta pública / Public tender , l'exposició més important de la seva obra que s'ha pogut veure a l'Estat. Amb motiu d'aquesta mostra, que s'ha pogut tirar endavant gràcies al patrocini de la fundació Axa, la col·leccionista nord-americana Brenda Potter ha donat sis obres seves al museu.

L'artista coneix bé l'edifici del Macba i ara l'ha convertit en una obra més de la mostra: ha retornat la segona planta al seu estat original per treure a la llum les tensions que es produeixen entre l'art, el disseny, l'arquitectura i l'espai públic. McBride n'ha retirat les parets temporals, els cobriments de les finestres i els tancaments de portes que s'han afegit al llarg dels anys. L'edifici de Richard Meier desperta poques simpaties entre els arquitectes, i ja des de la seva obertura el 1995 va revelar les seves mancances. Quan va obrir, l'edifici només era adequat per exposar-hi escultures, a causa de la gran quantitat de llum que entrava dins les sales, recorda Bartomeu Marí, l'actual director del museu i comissari de l'exposició.

Autoreferencial, crítica i popular

McBride ha trencat la neutralitat de les sales blanques amb obres que reprodueixen canonades d'aire condicionat i les columnes per on passen les canonades d'aigua i els cables de la llum. I encara ha anat més lluny en el seu joc amb els paradigmes de l'arquitectura racionalista. Ha convertit la planta de servei de la Villa Savoye, de Le Corbusier, un dels referents de Richard Meier, en la peanya de les seves escultures de petites dimensions.

En les escultures de Rita McBride és tan important la peça com el procés de creació o l'ús que se li pot donar. Arena , que ja ha viatjat per tres continents i que acollirà un variat programa d'activitats al Macba, destaca per l'audiència que pot acollir. La reproducció d'un Toyota Celica que va fer amb artesans filipins amb rotang -una canya semblant al bambú- i una cadira realitzada amb vidre de Murano revelen la càrrega cultural i política que hi ha al darrere dels materials. Aquestes mateixes obres es poden veure com una subtil crítica feminista a les institucions artístiques: el món de l'arquitectura l'han governant tradicionalment els homes. El de l'art també. L'artesania està considerada com una tasca eminentment femenina, i la comparació de les corbes d'un cotxe amb les del cos d'una model és un tòpic publicitari més que gastat.

McBride, que va néixer a Iowa el 1960, viu a Roma i és professora de l'Escola de Belles Arts de Düsseldorf. Va començar a treballar, subratlla Marí, "després de la crisi de l'objecte artístic" que va tenir ocupats els artistes del minimalisme als 60. McBride s'enfronta a l'interrogant de com tornar a fer escultures després d'aquest moment amb ironia pop i fent col·lisionar l'alta i la baixa cultura: converteix consoles de videojocs, aparcaments i plantilles de dibuix en escultures, i ha reproduït el perfil d'un cornisa clàssica amb llums de neó i amb tirabuixons de bronze que semblen un cop de puny al bon gust que s'espera trobar dins les sales d'un museu.

La maqueta del tram de la Diagonal que envolta les Glòries que va realitzar amb els estudiants del PEI tornar a tenir aquest caràcter popular. L'artista va analitzar la Diagonal, no com una via urbana sinó com una successió de sectors diferents que tenen en les històries de les persones que hi viuen una part essencial de la seva arquitectura.

stats