Publicitat
Publicitat

CINEMA

Rian Johnson: “El destí d’‘Els últims jedis’ és a les seves mans”

El Ranxo Skywalker, el terreny de 5.000 acres que George Lucas té a Marin County (Califòrnia), no és cap santuari dedicat a la saga de Star Wars : no hi ha estàtues gegants del Yoda al mig del camp ni murals de l’Estrella de la Mort. No és fàcil trobar Rian Johnson, el director i guionista de Star Wars: Els últims jedis, que s’estrena el 15 de desembre: és un matí d’agost i està esmorzant a la casa de convidats.

Johnson s’ha convertit en un cineasta reconegut amb Looper, una pel·lícula neonoir sobre viatges en el temps, i amb sèries com Breaking bad. Ara recull el testimoni de J.J. Abrams, que va revifar l’univers de Star Wars amb El despertar de la força. El gran èxit de la pel·lícula, del 2015 -va ser el setè capítol de la saga galàctica-, començava amb una nova aventura de Luke Skywalker (Mark Hamill) i la Princesa (convertida en general) Leia (Carrie Fisher), i incorporava l’enigmàtica Rey (Daisy Ridley) i el seu fosc enemic, Kylo Ren (Adam Driver).

Star Wars és una franquícia colossal, i Johnson, de 43 anys, és un cineasta modest de veu suau. Però en aquests moments el destí de la saga és a les seves mans. A més, Johnson diu que té la llibertat de fer la pel·lícula que vol. No hi ha hagut cap ordre ni d’Abrams ni de Kathleen Kennedy, la presidenta de Lucasfilm, que no va dubtar a l’hora de fer canvis significants a Rogue One i Star Wars. Episodi IX.

En un descans, mentre acaba d’editar la pel·lícula, Johnson parla sobre com ha sigut escriure i dirigir Els últims jedis, dels nous i vells personatges de Star Wars, i de la mort de Fisher el desembre passat.

Com va ser d’important per a vostè la trilogia original de Star Wars?

Star Wars ho va ser tot, per a mi. Quan ets petit, només veus les pel·lícules una o dues vegades, però quan jugues amb les joguines i personatges al pati, és quan comences a crear històries al teu cap. Va ser increïble entrar al Falcó Mil·lenari, perquè era la joguina que tots teníem quan érem petits. De sobte, era al Falcó Mil·lenari real.

Com va saber que l’havien escollit per escriure i dirigir la nova pel·lícula de Star Wars?

Va ser una sorpresa absoluta. Havia tingut algunes reunions amb Kathleen Kennedy quan es va fer responsable de Lucasfilm, però mai no vaig pensar que tenia opcions de fer-ho, perquè estava convençut que tots els directors del planeta volien fer Star Wars. Quan m’ho van dir em vaig quedar de pedra. De sobte me’n vaig adonar: “Ah, doncs la reunió anava d’això...”. No vaig dissimular que havia entrat en pànic, però vaig ser capaç de dir: “M’ho puc pensar?”

Per què va dubtar?

Després de fer la pel·lícula Looper havia tingut altres ofertes de franquícies i havia dit que no. I per a mi era molt important: no em puc imaginar res pitjor que tenir una mala experiència fent la pel·lícula de Star Wars.

Creu que a Kathleen Kennedy la va sorprendre que no acceptés immediatament?

Crec que estava una mica confosa. Els dies següents no podia dormir. Volia fer una llista amb els pros i els contres, però la veritat és que al final va ser més aviat una decisió feta amb el cor. No podia ser que no ho pogués fer.

Fins a quin punt la història d’ Els últims jedis li va ser imposada, per la història d’ El despertar de la força (l’episodi VII) o per Lucasfilm?

M’havia imaginat que hi hauria un mapa gegant a la paret amb tota la història de la saga, però res més lluny de la realitat: bàsicament se’m van donar el guió de l’episodi VII, en el qual vaig poder veure els material sense editar de tot el que estava fent J.J. Abrams. I va ser com: “A partir d’aquí, què fem?”. Va ser increïble.

Per tant, ningú li va dir que inclogués certes trames argumentals?

No. Però és la segona pel·lícula de la trilogia. El primer film ja va definir els personatges, la segona havia d’aprofundir-hi i desafiar-los. Volia que fos una experiència gratificant en si mateixa, no volia que acabés amb un munt de punts suspensius.

Quina inspiració va treure d’ El despertar de la força ?

La Rey i el Kylo són les dues meitats del nostre protagonista. No és que el Kylo sigui el nostre Vader: a la trilogia original, el Vader és el pare, és aquell de qui tens por i de qui també vols l’aprovació, i, en canvi, el Kylo representa l’enuig i la rebel·lió, el desig, saludable o no, d’allunyar-te dels pares. És el meu tipus de personatge preferit, perquè pots veure quines són les seves debilitats.

El despertar de la força deixa moltes preguntes obertes: qui són els pares de la Rey? Per què va fugir el Luke? Qui és el misteriós líder suprem Snoke? Els últims jedis respon moltes d’aquestes preguntes: es va sentir obligat a consultar-ho amb J.J. Abrams?

Si tenia dubtes o preguntes de l’estil “Com creus que seria això?” o “Quines idees tenies per a això?”, sempre els hi podia preguntar. Però aquestes qüestions només van adreçades als personatges: què volen i com han arribat fins allà. Per exemple, la qüestió dels pares de la Rey: si n’obtens la informació -ah, era això!-, a qui li importa? Ja sé que molta gent voldria saber-ho, és interessant, però té poca repercussió. Quin és el meu lloc al món? D’on vinc? D’aquestes qüestions sí que n’entenc la importància. Podem jugar amb aquests dubtes i amb les seves respostes per obtenir una reacció emocional.

Ha donat a Luke Skywalker el primer diàleg d’aquesta trilogia.

És el primer que vaig haver d’imaginar. Per què el Luke és en aquella illa? I no en tenia la resposta. Però no tot sorgeix de sobte i del no-res: vaig anar descobrint qui era Luke Skywalker. I això em va portar per un camí determinat: sé que no s’amaga a la illa, sé que no és un covard, ha de ser aquí per alguna cosa en la qual ell creu. Saps cap a on has d’anar, però al final tampoc no tens tantes opcions.

Va créixer sent un fan de Star Wars . No l’intimidava el fet de treballar amb estrelles tan veteranes com Mark Hamill o la desapareguda Carrie Fisher?

Vaig necessitar un temps per acostumar-me a seure a la mateixa taula que el Mark i no pensar, cada tres segons: “Estic parlant amb Luke Skywalker”. Amb la Carrie m’hi vaig sentir connectat de seguida, perquè tots dos escrivim. Ella deia el que pensava. Tots dos ho feien. Tots dos havien estat connectats als personatges tota la seva vida. Quan els donaves el guió i els deies “Ara toca això”, el debat era inevitable. Però tots dos s’hi van involucrar molt, hi confiaven. I van arribar al punt de dir: “D’acord, encara que això no és el que jo esperava, confiaré en tu”. Era força emotiu.

Carrie Fisher va morir poc després d’acabar el rodatge del film. Com el va afectar, això? Va creure que havia de canviar la pel·lícula?

Quan va morir ja estàvem immersos en la postproducció. Tornar a la sala d’edició, després de Cap d’Any, va ser molt dur. Vam repassar totes les escenes. Estava convençut que no havíem de canviar res de la seva actuació: no en vam fer adaptacions. De vegades posa la pell de gallina veure-la, perquè amb la seva mort les seves escenes adquireixen un significat especial. La seva actuació és preciosa i completa.

Què vol dir Els últims jedis ?

Ho diu a El despertar de la força. Ara el Luke és l’últim jedi, i se n’ha anat a una illa per raons que desconeixem.

Al tràiler es pot sentir una veu que diu: “Ha arribat el final del temps dels jedis”. És el Luke qui parla?

És ell. Sona una mica funest. És una part en la qual aprofundirem. El cor de la pel·lícula són el Luke i la Rey, l’essència és com es desenvolupen aquests personatges. I això està lligat a la pregunta: quina és l’actitud del Luke envers els jedis?

I Han Solo torna com un fantasma de la força?

Òbviament. Han Solo com un fantasma de la força. I, he he, ell és l’Snoke. Tot el que estic dient és or pur.

Etiquetes