Cultura 29/05/2017

Els 'papers de Reparaz': de Salamanca a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Els nets del geògraf, historiador, periodista i diplomàtic han donat l'arxiu després d'una batalla legal de set anys amb el govern espanyol

Sílvia Marimon
2 min
María del Carmen Reparaz mirant els papers del seu avi

BarcelonaGonzalo de Reparaz Rodríguez-Baez (Porto, 1860 - Mèxic, 1939) va ser un geògraf, historiador, periodista, escriptor i diplomàtic que va viure a Barcelona durant els anys de la Guerra Civil. El seu llegat va ser confiscat i dipositat a l’Arxiu de la Guerra Civil, a Salamanca, i ha sigut restituït a la família després d’una lluita legal. Avui, els seus nets han donat els documents recuperats a l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya amb una còpia digital per a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

La família Reparaz havia perdut la pista de tots els seus documents i llibres després que l'exèrcit franquista esbotzés la porta de la casa que la família tenia al número 43 del carrer García Paredes de Madrid. Entre els tresors de Reparaz hi havia una biblioteca de 6.000 volums, entre els quals la biblioteca privada que Isabel II havia creat en el seu exili francès i que l'avi de la María del Carmen havia comprat en una subhasta pública.

7 anys de litigi

Gairebé per casualitat, la Maria del Carmen va descobrir a internet que part de la documentació familiar era al Centre Documental de la Memòria Històrica de Salamanca. "Quan vaig voler recuperar els papers em van dir que aquests documents eren de l'estat espanyol i no meus, i aleshores va començar la meva batalla", explicava en una entrevista a l'ARA al novembre. La seva batalla legal amb l'estat espanyol va durar 7 anys. Fa mig any li van tornar una seixantena de caixes però la majoria de llibres s'havien perdut.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, ha criticat "l'atrocitat de l'Arxiu de Salamanca, amb un origen execrable i que encara provoca conseqüències directes, com el fet que moltes famílies no poden accedir a la seva pròpia història". "Convido la ciutadania a visitar i fer seva una part de la nostra història que ens va ser confiscada i guardada sota clau fins que la lluita judicial d'una família ha permès recuperar-la i fer-la pública", ha afegit.

stats