ART
Cultura 13/11/2011

El Renaixement torna a florir

Roderick Conway Morris
3 min
Obres mestres 01. La mare de Déu de les roques, de Leonardo da Vinci. 02. Mare de Déu adorant el Nen, de Sandro Botticelli. 03. Judit decapitant Holofernes, d'Artemisia Gentileschi.

The New York Times / LondresEl Renaixement italià és objecte de tres grans exposicions a Londres, Roma i Florència, dedicades a l'art pictòric de Leonardo da Vinci, Filippino Lippi i Sandro Botticelli. Aquestes mostres representen, a més, l'oportunitat de contemplar obres que no s'havien vist mai juntes. I a la pintora barroca Artemisia Gentileschi, que es va forjar una carrera brillant malgrat els obstacles a què va haver de fer front, se li dedica una altra exposició històrica a Milà.

Leonardo da Vinci: pintor a la cort de Milà

National Gallery, Londres. Fins al 5 de febrer

La producció de Leonardo da Vinci com a pintor va ser escassa, i les col·leccions que tenen la sort d'atresorar alguna de les quinze pintures que es conserven la guarden gelosament. Les obres de Leonardo solen estar, a més, en un estat de conservació delicat, així que és molt probable que aquesta exposició, que reuneix nou de les obres de l'artista, no es torni a repetir. El captivador retrat de Cecilia Gallerani, La dama de l'ermini, que està ple de referències al seu amant Ludovico il Moro, el duc de Milà, ha viatjat de la fundació Czartoryski de Cracòvia, i estarà acompanyat d'altres retrats cedits pel Museu del Louvre i la Biblioteca Ambrosiana de Milà.

Da Vinci va passar dues temporades a Milà: hi va ser entre les dècades del 1480 i del 1490 i hi va fer una altra visita més curta des de mitjans del 1508 fins al 1513. La segona versió de La mare de Déu de les roques, que pertany a la National Gallery de Londres, és l'única obra que es pot datar en aquest segon període. Per primera vegada estarà al costat de la primera versió de l'obra, propietat del Louvre.

Filippino Lippi i Sandro Botticelli

Scuderie del Quirinale, Roma. Fins al 15 de gener

Aquesta exposició se centra en els lligams entre aquests dos artistes. Filippino Lippi (1457-1504) va ser el fill il·legítim del frare carmelita i pintor fra Filippo Lippi i de la monja Lucrezia Buti. Al noi se'l va anomenar Filippino per distingir-lo del seu cèlebre pare, que va ser el seu primer mestre. Sandro Botticelli (1445-1510) havia sigut deixeble de Filippo Lippi, i quan aquest va morir, Filippino va entrar com a aprenent al taller de Botticelli a Florència. A mesura que desenvolupava el seu art, Filippino es va convertir en un rival seriós per al seu mestre, com a artesà i com a artista.

L'exposició de Roma repassa els més de trenta anys de la carrera de Filippino. Els préstecs més importants inclouen obres com L'adoració dels mags,cedida per la National Gallery de Londres, Al·legoria de la música, propietat de la Gemäldegalerie de Berlín, i la Madonna Strozzi, del Metropolitan de Nova York.

Diners i bellesa: Botticelli, els banquers i la foguera de les vanitats

Palazzo Strozzi, Florència. Fins al 22 de gener

El palau Strozzi de l'acabalat banquer Filippo Strozzi, que va encarregar a Filippino Lippi uns frescos de Santa Maria Novella, és la seu de l'exposició Diners i bellesa: Botticelli, els banquers i la foguera de les vanitats. Tot i que la usura no era ben vista per l'Església medieval i la del Renaixement, molts dels projectes de Florència van ser finançats per banquers de la ciutat que, d'una banda, volien projectar una imatge de grandesa mundana i, de l'altra, deixar enrere les obres religioses que d'alguna manera podien salvar les ànimes després de la mort. La intricada relació entre les altes finances, l'economia i l'art és l'objecte d'aquesta exposició, que il·lustra el tema amb més de cent obres de Botticelli, Fra Angelico, Piero del Pallaiolo i Hans Memling, entre altres. Els Medici eren els banquers de més èxit i Sandro Botticelli va ser l'artista que més s'identificava amb la seva filosofia, tot i que també es va veure obligat a acceptar a contracor encàrrecs com un fresc contra la família Pazzi, que havia intentat derrocar els Medici.

Artemisia Gentileschi: història d'una passió

Palazzo Reale, Milà. Fins al 22 de gener

Nascuda a Roma el 1593, Artemisia Gentileschi va ser la primera dona admesa a l'Acadèmia del Dibuix de Florència el 1616, i les seves pintures van ser molt buscades a l'època. En els últims temps s'ha convertit en una icona del feminisme, al mateix temps que no ha deixat de créixer la seva reputació com a artista, amb un estil independent al del seu pare, el també pintor Orazio Gentileschi. Una de les seves obres més famoses, Judit decapitant Holofernes,és molt probablement una resposta a l'experiència d'haver sigut violada per un col·laborador del seu pare el 1611.

stats