Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Reivindicació, si cal, del Calixto Bieito més internacional

Bieito estrena a Chicago un Tennessee Williams. Sí, ja sé que no ho sabien. I és que tot i ser el director i artista més internacional de la cultura catalana, les gallinàcies de la cultureta no fan gaire cas dels seus èxits o aventures. Bieito, amb el seu col·laborador Marc Rosich, ha estrenat a Chicago Camino real , una de les obres més curioses del dramaturg nord-americà, de les més allunyades del realisme psicològic d'altres títols i, en certa manera, expressió poètica de la seva manera de viure la vida. El Goodman Theatre va confiar en Bieito per fer un espectacle que, llegeixo, tritura l'original, incorpora fragments de les memòries de Williams i proposa una mirada gairebé surrealista i molt sexual. Un Williams surreal i al mateix temps de carn i ossos. Una posada en escena deliberadament molt americana per les simbologies, diuen els diaris.

Estrenada el 1953 a Nova York, Williams escriu a les seves memòries: "Les crítiques van ser despietades per a la peça que volia alliberar gran part del teatre contemporani americà del realisme que el cohibia". ¿Saben quants directors catalans, espanyols, han dirigit als Estats Units? No vull equivocar-me, però si n'hi ha algun altre, deu ser de fa temps.

Burocràcia contra la cultura El magnífic espectacle Subterrànies , del qual els vaig parlar en aquest diari, ha fet recentment quatre funcions al Refugi 307 del Poble-Sec en motiu del Dia Internacional de la Dona. Sembla, però, que no podrà fer temporada en aquest espai com estava ja parlat amb el Museu d'Història de Barcelona, que hi està molt interessat i ha defensat la continuïtat de l'espectacle davant de totes les instàncies administratives. El fet és que les cinc persones que treballen en aquesta emotiva creació sobre els bombardejos feixistes a la ciutat durant la Guerra Civil Espanyola pretenien cobrar una entrada als, com a màxim, vint espectadors que poden accedir a cada sessió, i l'Institut de Cultura de Barcelona els ha dit que els espais públics no es poden fer servir per explotacions lucratives, atesa la normativa o pràctica interna. Lucratiu, un espectacle així? ¿No és molt millor que l'espai estigui al servei de la cultura? Però si aquestes actrius ho fan per amor a l'art, senyors funcionaris! Senyor Jaume Ciurana, vostè ho sap això?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 27/11/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT