Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Reflexió impertinent sobre els festivals Grec i Peralada

La Mercè comença al juliol Oberon s'ha quedat sobtat en assabentar-se del petit avanç de programació del primer Grec de Ramon Simó i amb Jaume Ciurana a l'Icub. Ja sabia que ell no figurava entre els escollits, perquè Simó ho havia deixat clar -res de clàssics-, però li sembla que anem d'un extrem a un altre. Sembla que a Simó li ha calat l'advertiment que el nou ajuntament vol una proposta més popular, i per inaugurar el festival ha muntat una barreja de teatre de carrer belga, amb una nit de música autòctona marxosa que té més un to de festa major que no pas de Grec. Com si comencés La Mercè. L'operació es completa amb un concert de Pascal Comelade amb la Cobla Sant Jordi a l'hemicicle de Montjuïc. Tot plegat fa patxoca però també fa olor de via fàcil. Caldrà esperar a conèixer la programació sencera, però el que s'ha anunciat ara, a més de popular, té uns aires molt nostrats i unes propostes que sembla que s'escapen del ressuscitat festival Neo, que se celebra del 9 al 13 de maig -el Neo, no ens enganyem, no és un hereu sinó una còpia punt per punt dels Radicals que fins l'any passat organitzava el Lliure-. I parlo de Marcel·lí Antúnez, de l'espectacle amb un autobús, d'una creació en què el públic, amb auriculars, tria la música que interpreten els ballarins. Altres propostes semblen parentes de la Fira de Tàrrega. Allò si que és festa i espectacle. Em refereixo a Escarlata Circus, a l'espectacle de Tortell Poltrona i a Le Grand C, un muntatge intimista de dansa vertical. Esperarem a veure on para tot plegat.

Subvencionar Peralada Llegim que les institucions públiques subvencionen el Festival Castell de Peralada en un 44% (el 19%, la Generalitat) sobre un pressupost de quatre milions d'euros. És lògic? ¿Fa per als temps que vivim? Peralada és un festival líric, d'òpera, i té un prestigi ben guanyat. La família Mateu contribueix al certamen amb un 42% del pressupost. Esclar que, per ara, aquesta família té l'exclusiva dels casinos de Catalunya, i al Castell de Peralada n'hi ha un. Veiem que les entrades dels espectacles de més patxoca s'enfilen: fins als 200 euros (platea) per al concert de Serrat i Sabina, fins als 150 per al Don Giovanni , 140 per a Il Trovatore , 125 per al musical Follies i 110 per a Sara Baras. Preus populars, que diríem. És aquesta la cultura de l'excel·lència? Amb tot el que està passant, hem de pagar dels impostos aquest luxe?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT