Publicitat
Publicitat

Els hereus de Ramón Puyol reclamen al MNAC l'obra de l'artista republicà

La crítica de l'època el va descriure com "l'artista de la revolució" pels seus cartells contra el feixisme

Un dels cartells que va crear Ramón Puyol (Algesires, 25 de febrer de 1907 – 1981), ‘No passaran', es va convertir en un dels símbols de la propaganda republicana durant la Guerra Civil. Ara, la vídua i els fills de l’artista, que va ser represaliat pels franquistes, reclamen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) dos olis i deu litografies que el museu té a la seva col·lecció. Segons els familiars, durant molt de temps van creure que les obres s’havien extraviat. Si el museu no accedeix a tornar-los aquestes obres, els familiars amenacen de posar una demanda. Segons els familiars, ells són els hereus legítims de l’obra de l’artista i, per tant, són ells els que l'han de gestionar.

En concret, els familiars reclamen dos dels olis més coneguts de Puyol: ' Descans al front' i ' Al front', de 1937.

També volen que se’ls retornin deu litografies. Argumenten que les obres van ser cedides al govern de la República perquè fossin exposades al Pavelló Espanyol de l’Exposició Universal de París el 1937, però que després havien de ser retornades. El Pavelló de París va ser tot un símbol del compromís d’alguns artistes amb la República. Dissenyat per Josep Lluís Sert, contenia, a més del ' Guernica' de Pablo Picasso –s'exposava al públic per primera vegada–, fotomuntatges i fotomurals de Josep Renau, entre d'altres.

Amb la confusió de la Guerra Civil, però, segons la família, les obres de Puyol es van extraviar. La família afirma que no va saber que formaven part de la col·lecció del MNAC fins al 1987, després de veure-les exposades al Centre d'Art Reina Sofia de Madrid.

Segons un portaveu del MNAC, de moment no han rebut cap reclamació ni litigi però sí que han iniciat converses amb els familiars. Si els hereus de Puyol volen recuperar les obres, el museu no ho impedirà. No obstant això, segons el MNAC, l’únic que pot autoritzar la devolució de l’obra de l’artista republicà és el ministeri de Cultura, ja que és l’únic que té competències en les obres del Pavelló de la República. El museu català només és el dipositari de les obres.

Puyol va dibuixar centenars de vinyetes i caricatures per a alguns mitjans de comunicació republicans, com ‘Mundo Obrero’ i ‘Altavoz del Frente’, i va fer molts cartells per a la II República durant la Guerra Civil. Els seus cartells tenien grans dosis de crítica social i de sàtira. Part d’aquesta obra la va dedicar al seu germà Miquel: “A mi hermano Miguel, asesinado por las hordas fascistas” . Una crítica d''Abc' del 1937 descrivia així les seves litografies: “Puyol parte casi siempre de un fondo fulgurante, cuya claridad viene a modelar en sombras, medias tintas, luces, en volúmenes las figuras pobladas de deformaciones, de monstruos de la vieja España”.

Amb la victòria de Franco, Puyol va ser empresonat i condemnat a mort. Finalment, però, no va ser executat i el van condemnat a treballs forçats, restaurant els frescos d'El Escorial i el Palau Reial de Madrid.