Cultura 21/12/2011

Ramon Erra guanya el premi Mercè Rodoreda

L'autor d''Escolta, Volòdia!' proposa a 'La vida per rail' un recorregut per diversos països europeus a partir d'un recull de contes ambientats en trens

Jordi Nopca
3 min
Ramon Erra guanya  el premi Mercè Rodoreda

Ramon Erra diu que va néixer "per atzar a Vic l'any 1966", però que es considera "lluçanenc al cent per cent". Si a la seva última novel·la, Escolta, Volòdia (La Magrana, 2010) construïa un homenatge al comunista de poble en un ambient molt proper al seu -en més d'un escenari coincident amb la pròpia biografia-, a l'hora d'escriure els contes de La vida per rail ha provat de recordar els viatges que feia per l'Europa de l'Est durant la dècada dels 80 amb Interrail, vint anys després i en unes condicions força diferents: "Si amb vint-i-pocs anys vaig recórrer Europa en tren amb la intenció de conèixer gent i vides, fa un parell o tres d'anys ho vaig tornar a fer amb la dona i els fills -explica-. Una part d'aquest recull de contes ha sortit de l'experiència, d'altres els tenia escrits abans. Rellegint-los m'he adonat que amb els anys et fixes en realitats diferents".

Erra assegura que els seus contes "no són una història de pares i fills", tot i que en alguns casos estiguin construïts "des d'una òptica una mica més familiar que abans". A l'hora de valorar La vida per rail , Francesco Ardolino, representant del jurat, va remarcar ahir que "hi ha un equilibri gairebé perfecte entre la maduresa narrativa del narrador i la frescor de tot el recull. Per a Erra -va afegir- el mapa no és el territori: en el seu llibre demostra que no es pot jugar amb la geografia".

La trajectòria literària d'Erra ja té una dècada de recorregut, que va començar precisament amb un recull de contes, La flor blanca de l'estramoni (La Magrana, 2001), va continuar amb un llibre de viatges, A Bòsnia ens trobarem (Emboscall, 2004) i un altre recull de contes, Pólvora del quatre de juliol (Galerada, 2007). L'any 2008 va publicar la seva primera novel·la, Desfent el nus del mocador (La Magrana, 2008), premi Salambó de narrativa catalana, que va anar seguida d' Escolta Volòdia! Els dos llibres experimentaven amb narracions inserides en un relat general que avançava i retrocedia en el temps sense la linealitat a la qual obliguen els viatges en tren, motor inspirador de La vida per rail . "Quan puges al tren tens una història que pots deixar enrere i una que penses que queda al teu davant. Per arribar-hi només pots seguir la línia que et marca el recorregut o baixar en alguna de les estacions que queden entre un punt i l'altre -explica l'autor-. Els trens han estat recurrents en mi durant molt de temps, i era més o menys lògic que, tard o d'hora, acabaria intentant publicar un recull de narracions sobre el tema".

La vida per rail està integrat per un conjunt de narracions -"no em facis dir quantes, no me'n recordo!", diu Erra- que passegen els protagonistes per ciutats com Milà, Venècia, Budapest, Bratislava i Cascais. "Hi ha contes amb humor negre, d'altres que juguen amb els patrons de la narració de terror, algun que inclou elements propis d'aquest subgènere que són els pamflets turístics i fins i tot algun en què el tren es converteix en escenari d'un misteri", explica. Les dosis d'intriga, assegura, no tenen res a veure amb les novel·les d'Agatha Christie, però sí que hi ha algun element draculesc. "Un dels contes està inspirat en un viatge en tren que travessava tot Transsilvània. Més que vampirs, el que apareix a la narració és la por als xucladors de sang".

A La vida per rail hi ha des de microcontes de mitja pàgina fins a narracions més llargues que en cap cas s'acosten a les dimensions d'una nouvelle : "Per a mi, el conte és bastant breu. No em sento capaç d'allargar una història fins a les 40 pàgines: o la condenso en una desena de fulls o acaba sent una novel·la". Sempre disposat a experimentar, algunes de les narracions de l'últim recull d'Erra "reflexionen sobre com construïm les històries", i d'altres ofereixen "el gust per jugar amb les paraules" marca de la casa. "El meus ulls se sorprenen de tot. Segueixen observant i meravellant-se amb la vida: potser és poca cosa i no n'hi ha prou, però sóc així".

stats