Publicitat
Publicitat

Rafael Tasis, la memòria fragmentada

Què ens passa? ¿Una editorial com A Contravent gairebé ignorada? ¿Una editorial amb publicacions que s'ocupen de la nostra memòria literària tot recobrant autors importants, de gran valor, que conformen part fonamental de la nostra essència catalana, es troba poc defensada per lectors i entitats? Els fidels la seguim de prop, perquè treu a la llum personalitats que es reivindiquen amb veu pròpia, com és el cas d'aquest fenomenal volum de Rafael Tasis (Barcelona, 1906 - París, 1966), Diari íntim , escrits autobiogràfics a cura de Montserrat Bacardí i Francesc Foguet. El llibre aplega tot el conjunt d'escrits personals, en forma de dietari personal i íntim, que va escriure Tasis des dels setze anys fins a la seva mort. Interromputs massa sovint, són forçosament fragmentaris, cosa que produeix un cert aire de plany i pèrdua irreparable. Si aquests diaris personals haguessin tingut continuïtat tindríem a les mans una obra única, sensacional i perdurable.

És cert que el volum té un gran interès literari i humà pel retrat inconscient de veure com es modela una personalitat literària admirable, però alhora desplega un fantàstic quadre de vida i costums de l'època que ens pinta aquella Barcelona petita i burgesa fàcilment enyorada. La tendresa de l'edat porta Tasis a lliurar el relat d'una intimitat càndida i encantadora que espleta la substància d'una quotidianitat privada i familiar: des del disgust d'una qualsevol discussió casolana fins a continuats comentaris d'autors i lectures, les amistats, l'efecte eròtic del món femení i les variables preocupacions espirituals, polítiques i morals. Però el trencament angoixant de la Guerra Civil transforma inevitablement l'autor.

Precisament, Diari de guerra i exili és un dels fragments de realitat més directes i colpidors que podem trobar-hi. Novament la brevetat desconhorta. Tanmateix, és quan l'autor escriu la seva millor prosa, conjuntament amb el seu intent d'autobiografia sincera, Mentre encara me'n recordo , i De l'edat poètica i sensual ,on Rafael Tasis desplega una admirable escriptura, precisa, amb gran força i naturalitat. En aquestes notables pàgines assaborim l'aventura familiar cubana, amb una alegria no exempta de catàstrofes i contratemps vitals que, sens dubte, varen trastocar la psicologia familiar.

Verament, és una història deliciosa i divertida, plena d'avatars i frescor que ens apropa aquella memòria ancestral de les colònies antillanes que tant varen marcar la societat i el país. Entremig, s'hi revelen les pors psicològiques de la infantesa de Rafel Tasis, la vida a Barcelona, els estudis i el treball al modest negoci familiar, les excursions, les primeres publicacions i el somieig literari, les coneixences d'escriptors, els espectacles teatrals i l'impacte cinematogràfic en les sessions habituals al Palau de la Il·lusió o al Coliseum Pompeia. Moralment, l'apreci i el valor d'anar un dia al restaurant, de les postres els diumenges, esclats i símptomes d'aquella vida petita i frugal, del cafè com a luxe, l'hàlit de la burgesia modesta.

Diari íntim evidencia una personalitat literària magnífica i primordial, un escriptor que concep la literatura com un acte de servei a Catalunya, un home i ciutadà que es proclama irònicament com a extracatalanista i que morint a l'exili va dedicar la vida entera al servei de la llengua i del país petit.