Cultura 02/02/2013

Quimi Portet, la desconstrucció de l'artista en directe

Borja Duñó
2 min
Adrià Puntí va ser un dels convidats sorpresa del concert de Quimi Portet al Palau.

Albert Pla en banyador, ulleres de sol, fumant i amb una copa a la mà va posar color al concert de Quimi Portet al Palau de la Música. Pla va xiuxiuejar Sunny day , una cançó que algú del públic va demanar a crits. Amb la seva actuació, el cantautor de Sabadell va sumir la concurrència en un estat de felicitat gairebé psicotròpica. Abans havien pujat a l'escenari Adrià Puntí (que va estar particularment inspirat) i Manolo García, el que va esdevenir una reunió momentània d'El Último de la Fila, ja que el baixista de Portet és Antonio Fidel (exmembre també de Los Burros i de Los Rápidos).

Portet presentava les cançons d' Oh my love (2012), però va esquitxar el repertori de peces escollides entre el millor de la seva dilatada trajectòria en solitari. Les col·laboracions puntuals van ajudar a enlairar un cançoner rodó però que el músic de Vic acostuma a interpretar amb una excessiva contenció. L'antiestrella per antonomàsia, la desconstrucció de l'artista, el rock reduït a l'absurd. Tot això és Quimi Portet, un paio que sembla normal però que no ho és. Tot el que fa inclou una crítica, una reflexió, és el pop amb consciència, despullat de les coartades estètiques i dels focs d'artifici. El contrapunt a l'aparent normalitat de Portet el posa el glamur mesurat de Jordi Busquets, un guitar hero que no fa ràbia perquè té un gust exquisit. La seva guitarra fa màgia, tan aviat es converteix en un sintetitzador (i tenyeix de disco-funk Sabadell ) com explota en un solo inflamat a Ràdio infern , un dels moments més intensos del concert. Les qualitats còmiques de Portet i els crits de "Llibertat!" i "Sabadell!" van acabar d'animar una magnífica vetllada de surrealisme casolà.

stats