PUBLICACIÓ
Cultura 30/12/2016

Què vol dir ser mallorquí?

Tres historiadors enraonen sobre si tenim una identitat comuna al llibre ‘Somnis compartits’

Margalida Mateu
3 min
Què vol dir ser mallorquí?

PalmaJoan-Pau Jordà, Joan Colom i Biel Mayol es conegueren a la Universitat de les Illes Balears quan estudiaven Història. Des de llavors no han perdut el contacte i han seguit mantenint converses, que han materialitzat en aquest Somnis compartits. La identitat mallorquina, a debat, inspirant-se en la frase de Guillem d’Efak “un poble no serà mai un poble si no té somnis compatits”.

Encara que pugui semblar que es tracta d’un nou assaig sobre mallorquinisme polític, en aquesta nova publicació els seus tres joves autors pretenen anar més enllà i crear un debat que volen que es traslladi a la societat. A més, aspiren a extreure el denominador comú d’allò que vol dir ser mallorquins demanant-se si és possible parlar al segle XXI d’una identitat compartida, més encara en una societat tan complexa i heterogènia com la mallorquina.

“Molta gent viu a Mallorca d’una manera purament administrativa, creim que tenim un problema com a societat. Per exemple, perquè no anam tots a l’una a l’hora de demanar descomptes per a residents”, apunten els historiadors.

L’obra està estructurada en diverses parts: una primera visió més històrica de com s’ha entès la identitat mallorquina des de l’edat mitjana fins ara; llavors un segon bloc més analític mitjançant enquestes i estadístiques per arribar a la part de discussions, en què han entrevistat diferents persones rellevants de la societat mallorquina, com Damià Pons, Cristòfol Soler, Ramon Aguiló, Bernat Coll, Manolo Cámara, Natalia Prieto, Antònia Maria Rosselló i Marina Llobera, i finalment una part de debat i conclusions a les quals han arribat els tres autors.

“Hi ha la idea que la societat mallorquina no està cohesionada, ja sigui per la llengua o bé per la forta immigració. Recordem que un quart de la població de les Balears ha arribat en els darrers 15 i 20 anys. Per tant, creim que és un problema que no està resolt”, assenyala Joan Colom. A banda d’això, a través de les entrevistes als diferents personatges, els autors han pogut identificar els mateixos símptomes d’una societat descohesionada i els entrevistats els han plantejat solucions i inquietuds diferents per intentar ser un poble més cohesionat.

“Com es pot implicar la societat i que se senti part d’un ‘nosaltres’ sense, òbviament, culpabilitzar ningú?”, aquest és un dels interrogants que es plantegen els historiadors, que hi afegeixen que “necessitam invertir la diversitat de l’illa en riquesa i tenir un projecte comú per avançar. Partint de la base que no ens coneixem entre nosaltres, per esdevenir un poble de veres haurem de compartir i tenir una idea hegemònica de quin model econòmic volem, per exemple”.

Televisió pública

“Els partits polítics i els mitjans de comunicació tenen un paper molt important en aquest entramat. Està molt bé que IB3 mostri les possessions mallorquines, però amb això només arribam a una part de la societat. Per què no es fa un relat del paper de la immigració a Mallorca?”, comenten. La mare de Joan-Pau Jordà va néixer a Àvila, la seva llengua materna és el castellà. “Ma mare aquí mai ha acabat de sentir-se mallorquina. Per què? Per què tenim l’autoestima tan baixa?”, demana l’historiador.

Per la seva banda, Biel Mayol creu que “IB3 ha de deixar de fer debats a favor o en contra i ha de pensar a fer programes d’una visió en positiu de les coses que passen a les Illes Balears”.

Lluita ecologista

Joan-Pau Jordà recalca que tenim una de les lluites ecologistes més potents d’Europa i ens menystenim. “Per què no hi ha un cartell quan arribes a la Dragonera que digui ‘aquest espai va ser protegit gràcies a la lluita ecologista dels mallorquins’? Hauríem de reivindicar els nostres avanços”, indica. Ara bé, els tres autors coincideixen en el fet que hi ha hagut ocasions en les quals ha existit aquest sentiment cohesionador. En foren un exemple les diferents manifestacions en contra del TIL, “el moviment ‘antiTIL’ fou un somni compartit i, a més, a les quatre illes”. Als tres investigadors els agradaria “veure una societat en què tothom estigui content, que les diferents forces polítiques tenguin uns ítems intocables, modernitzar Mallorca; en definitiva, que les millors condicions de vida comencin per un augment de l’autogovern”.

Una de les cites del principi del llibre és d’un fragment d’ Acorar, de Ton Gomila. En demanar-los si s’hi emmirallen, responen que “sí, creim que Gomila va fer una de les definicions més encertades de la nostra societat. Fou en el discurs del Dia de les Illes Balears d’aquest 2016 al teatre Principal de Palma. Una visió gens folkloritzada i tampoc nostàlgica del que som”. Els tres joves es consideren fills de la normalització lingüística i creuen que és el moment de girar full per “donar lloc a la normalitat i la naturalitat, ja no cal resistir”.

stats