Publicitat
Publicitat

Què llegeixen els escriptors?

Vuit autors ens confessen les seves lectures d’estiu: des de novel·les delicades fins a feixucs assajos històrics

Quins llibres tenen els escriptors a la seva tauleta de nit? ¿Novel·les històriques, de ficció, policíaques, llibres de relats, còmics, biografies? Què llegeixen quan no estan escrivint? Els llibres són per a la majoria una forma d’entreteniment i coneixement, però per als escriptors també són sovint una font d’inspiració per crear històries, imaginar paisatges i inventar personatges. Descobrir quins llibres agraden als literats, quins els sorprenen i els fan riure o plorar, pot ajudar a conèixer-los més o a entendre millor el que escriuen. A més, destapar els seus gustos és una oportunitat per descobrir autors i novetats literàries o clàssics que cal conèixer i que cal esborrar urgentment de la llarga llista de lectures pendents.

Sílvia Soler

L’alè de les cendres , de Maite Salord

Coral Glynn , de Peter Cameron

“M’agraden els llibres que em transporten a un món diferent del de la realitat”, explica l’escriptora Sílvia Soler. Afirma que per això li ha agradat el llibre L’alè de les cendres (Arrela, 2014). “He estat immersa en la història durant un temps”, comenta. La novel·la està ambientada a les illes Balears (Menorca, Mallorca i Eivissa) durant la Guerra Civil. “Jo no en sabia res, de com va afectar el conflicte bèl·lic a les Illes -explica-. És curiós perquè et situa en paisatges que ja coneixes i que són estimats, però te’n mostra l’altra cara. On ara hi ha una platja, abans potser hi havia un camp de concentració. És sorprenent sobretot perquè són paisatges que relaciones amb les vacances i la tranquil·litat”. L’escriptora considera que és un llibre que s’ha de llegir seguit, i per això cal disposar d’una mica de temps. Les vacances d’estiu són el moment idoni per fer-ho. Un altre llibre que ha robat el cor a aquesta escriptora i que l’ha fet viatjar per altres realitats, en aquest cas una mica més al nord, és Coral Glynn (Libros de Asteroide, 2013). “És una història d’amor ambientada al camp anglès a principis del segle XX. Té un ritme lent i plàcid i un toc d’humor anglès molt subtil que m’ha agradat -comenta Soler-, encara que no es tracta d’una comèdia, sinó que és més aviat un llibre trist”.

Francesc Serés

La senyoreta Keaton i altres bèsties , de Teresa Colom

Reportero , de David Remnick

“Estem d’enhorabona, aquest llibre és fantàstic. Teresa Colom, barretada!”, tuitejava fa una setmana Francesc Serés. I en un altre missatge: “Coses que tu no escriuries mai i que t’encanten”. El llibre en qüestió és La senyoreta Keaton i altres bèsties (Edicions 62). La llibertat de Teresa Colom ha captivat i fascinat Serés: “Els personatges són molt inversemblants però estan molt ben trobats. Encara que són estranys, l’escriptora els fa molt creïbles”. I afegeix: “Crec que fa un treball molt positiu de la imaginació. És un llibre d’aquells que gaudeixes llegint-lo, que fa que passis una bona estona i que t’entreté”. L’escriptor, però, necessita combinar la ficció amb la realitat i, per això, són perfectes les cròniques del director del New Yorker a Reportero (Debate, 2015). “El llibre reuneix els seus millors textos dels últims 20 anys, que tracten temes ben diversos, des de la política que ha caracteritzat els Estats Units fins a la Rússia postsoviètica, passant per un retrat profund de personatges també molt diversos, com Tony Blair o Bruce Springsteen -diu l’escriptor-. La seva mirada sobre aquests personatges és magnífica, té una profunditat de camp increïble, molt de reporter”. “Ens dóna el context previ dels canvis que s’estan produint actualment i ajuda a entendre tot el que està passant. Quan acabes una crònica vols que n’hi hagi una altra”, conclou.

Maruja Torres

Memorias: los recuerdos del arquitecto y ministro de armamento de Hitler , d’Albert Speer

El refugio de la memoria , de Tony Judt

“Tots els llibres que s’han publicat en els últims anys són una merda, inclosos els meus”, etziba d’entrada Maruja Torres, qui sap si amb gota d’ironia. L’escriptora, doncs, recorre a alguns anys enrere. El recull de cròniques d’Albert Speer, l’arquitecte i ministre d’Armament de Hitler que va demanar perdó en els judicis de Nuremberg pels crims que va cometre, ha quedat gravat per sempre a la seva memòria. “La història s’ha de conèixer i aquest llibre [publicat per Acantilado el 2001] és apassionant, interessant i necessari -comenta-. És un document molt valuós per entendre un període turbulent de la nostra història”. Torres també ha quedat captivada pels records d’un home emotiu i melancòlic, El refugio de la memoria (Taurus, 2011). “És un llibre humanista i d’una gran sensibilitat, que parla de la vida -diu l’escriptora-. Està redactat per un home en plena malaltia degenerativa que gairebé no pot ni escriure i narra els seus records, que són preciosos. Cada capítol evoca alguna experiència o record del passat. És un llibre biogràfic però molt diferent dels que he llegit fins ara i, a més, agradable de llegir”.

Quim Morales

Sàpiens. Una breu història de la humanitat , de Yuval Noah Harari

La vieja tigresa o el erotismo en la senectud , de Miguel Noguera

Sàpiens. Una breu història de la humanitat (Edicions 62, 2014) és “un repàs de la història de la humanitat en què l’autor es pregunta per què la que era una espècie insignificant, dèbil i indefensa s’ha convertit en la dominadora del planeta”, segons Quim Morales. Les pàgines d’aquest llibre, que l’escriptor ha llegit amb curiositat i interès, no l’han deixat indiferent: “Ajuda a entendre qui som els humans i d’on venim”. Després de reflexionar sobre la nostra espècie, però, el guionista ha emprès un viatge molt diferent al costat de Miguel Noguera i La vieja tigresa o el erotismo en la senectud (Blackie Books, 2015), un llibre que també l’ha fet reflexionar, però aquesta vegada sobre l’humor. “Són les idees delirants i absolutament hilarants d’un humorista inclassificable. Dibuixos, textos i tot un univers de conceptes que li passen pel cap. Amb la seva imaginació caòtica i desbordant demostra que sobre l’humor no està tot dit i, encara menys, escrit”, conclou.

Josep Fontana

La defensa de les constitucions de Catalunya, de J. Capdeferro i E. Serra

La Segunda República española, d’Eduardo González i altres

L’historiador Josep Fontana reconeix que és un llibre “gruixut i que fa mandra”, però és un llibre que “s’ha de llegir”. Per tant, potser val la pena aprofitar les vacances. “La Segunda República española (Pasado&Presente, 2015) és la millor i més objectiva de les històries de la República que s’han publicat fins ara”, explica Fontana. La seva gran passió i vocació, la història, és també la protagonista d’un dels altres llibres que llegeix: La defensa de les constitucions de Catalunya. El Tribunal de Contrafaccions 1702-1713 (Generalitat de Catalunya, 2014). “És un llibre interessant perquè dóna una nova visió del que era el règim català abans del 1714. Amb documentació inèdita, reconstrueix l’activitat i els casos de l’òrgan jurisdiccional anomenat Tribunal de Contrafaccions, que va ser una experiència de progrés polític, jurídic i social molt important per a Catalunya, tot i que després el Decret de Nova Planta de Felip V el va desmuntar”. Josep Fontana no fa vacances.

Albert Forns

La pell de la frontera , de Francesc Serés

L’ Odissea , d’Homer , en traducció de Joan Francesc Mira

“El millor llibre de no-ficció que s’ha publicat en català aquests últims anys és La pell de la frontera (Quaderns Crema, 2014)”, assegura l’escriptor Albert Forns. “Una meravella de la literatura cuinada a foc lent que retrata com els pobles de Lleida han assumit la immigració parlant amb els protagonistes, tant autòctons com nouvinguts, i descobrir-nos les seves històries”, explica Forns. L’autor gaudeix també acompanyant Ulisses en els seus viatges a través de l’Odissea (Proa, 2011). “Aquest text canònic de la literatura occidental és a la vegada un llibre d’aventures fascinant, que tornarà bojos els amants de Tolkien i els lectors de literatura fantàstica. A més, la traducció de Mira és per a tots els públics: per fi podem devorar les aventures d’Ulisses sense haver d’entrebancar-nos a cada pàgina amb barroquismes, llurs i cars ”, conclou.

Miguel Gallardo

Cómo ser mujer , de Caitlin Moran

Sumisión , de Michel Houellebecq “Per fi he entès per què la depilació és tan important per a les dones”, bromeja l’autor de còmics Miguel Gallardo després de llegir-se el llibre Cómo ser mujer (Anagrama, 2013), de Caitlin Moran. “És una columnista britànica amb molt sentit de l’humor. Una dona que parla sobre els grans temes del feminisme però des del seu punt de vista i la seva experiència. Fins i tot els homes que som una mica curts per a aquests temes els podem entendre”, explica. Gallardo també ha quedat fascinat per un altre llibre molt diferent, la faula política i moral que va sacsejar França al gener: Sumisión, de Michael Houellebecq (Anagrama, 2015). “El llibre va sortir després dels atemptats a la revista Charlie Hebdo i té a veure amb l’ascens de l’islam a França. Què passaria si França tingués un president musulmà?”, planteja Gallardo per explicar el quid del llibre, que se situa a França en un futur pròxim, a l’estil de 1984 o Un món feliç. “Està molt ben escrit perquè t’atrapa de seguida en el relat i t’explica la vida d’un professor, que es veu transformada a causa dels canvis exteriors. Fa una reflexió sobre com la situació exterior ens afecta en la pròpia vida”, explica.

Joan Benesiu

Després vénen els anys, de Maria Folch

Verd aigua , de Marisa Madieri

Una investigadora entrevista un ancià que viu al costat de l’Alguer i reconstrueix el seu passat al mateix temps que reconstrueix una part de la història d’Europa. Aquest home solitari de Sardenya ha acompanyat durant uns dies l’escriptor Joan Benesiu, que ha quedat embadalit amb les seves històries. “ Després vénen els anys (Llibres de la Drassana, 2015) descriu les desventures dels italians que van quedar sotmesos pel govern de Tito després dels acords que van atribuir el territori d’Ístria a l’ex-Iugoslàvia -diu l’escriptor-. En el llibre, Maria Folch parla amb desimboltura de temes com l’exili, el caprici de les fronteres i la necessitat de recerca de la història amagada. Un bon plaer”. Les històries del passat explicades amb delicadesa sedueixen Benesiu, que s’ha deixat endur per una altra veu femenina, aquesta vegada la de Marisa Madieri al llibre Verd aigua (Minúscula, 2010). “Tracta de la història i les vivències d’una d’aquelles dones (i famílies) italianes que van haver de fugir de Fiume (actual Rijeka, Croàcia) després de la Segona Guerra Mundial, i van anar a parar en un camp de refugiats molt a prop de Trieste. Marisa Madieri, que va ser la dona de Claudio Magris, escriu des de l’extrema sensibilitat per explicar el significat de la pèrdua i l’enyor de casa seva, de la ciutat familiar, dels llocs perduts de la infantesa. Ho fa des d’un punt de vista íntim, i la seva veu no deixa de sonar dins de nosaltres molt després d’haver acabat la lectura”, conclou l’escriptor.