Cultura 27/06/2011

Quatre exemples llegendaris

1 min
Félix de Azúa va comparar el 1982 Barcelona amb el 'Titanic'.

L'última secció de Crònica d'un país comença amb les Vint-i-vuit hores en transmiserià de Carles Sentís. "En aquells moments hi havia dos grans reporters, a Europa, Albert Londres i Blaise Cendrars -recorda Casasús-. Sentís, que va publicar Vint-i-vuit hores... a la revista Mirador l'any 1932, va ser un dels primers renovadors del reportatge d'investigació: va posar en pràctica tècniques d'infiltració per fer veure que era un dels murcians que volia emigrar a Barcelona en autobús, que ell va rebatejar amb el nom de transmiserià".

A l'apartat titulat "Periodisme llegendari", Casasús acompanya l'article de Carles Sentís amb L'oasi català (1936), d'Antoni Rovira i Virgili; Un país sense polítics (1968), de Joan Fuster, i Barcelona es el Titanic (1982), de Félix de Azúa: "A principis de la dècada dels 80 es va voler frenar l'embranzida catalana, des de posicions espanyolistes. Azúa hi va contribuir, amb aquest article: tothom en va parlar durant molt de temps".

stats