ARTS ESCÈNIQUES

Pujar a l’escenari sense saber-se el guió

Jordi Basté, Àngel Llàcer i Sílvia Abril, a la Sala Barts

És el malson dels periodistes. Una obra de teatre de la qual no es pot explicar pràcticament res per no aixafar la guitarra als espectadors. En aquest cas, el problema no són els girs dramàtics, els personatges sorpresa o els espòilers, sinó el fet que es tracta d’un engranatge teatral del qual no saben res ni tan sols els protagonistes. Les víctimes escollides són actors com Àngel Llàcer, Clara Segura, Nora Navas, Bruno Oro, Sílvia Abril i Berto Romero, i periodistes com Àngels Barceló i Jordi Basté, “actors, humoristes i comunicadors capaços de trencar la quarta paret i començar a improvisar”, diu com a pista el dramaturg Jordi Casanovas, que aquí s’ha encarregat d’importar un format teatral que s’ha provat en moltes ciutats del món.

El funcionament és el següent: pujaran a l’escenari, obriran un sobre segellat i, sense haver-la llegit abans, interpretaran l’obra escrita per l’iranià Nassim Soleimanpour White rabbit, red rabbit. Aquest dramaturg va empescar-se aquest dispositiu teatral perquè el seu text, prohibit al seu país, pogués ser interpretat per altres persones arreu del món. I, de fet, fins i tot es deixa una butaca buida a la platea, simbòlicament destinada a l’autor que no pot arribar al teatre perquè li van retirar el passaport perquè es va negar a fer el servei militar. White rabbit, red rabbit és un repte perquè l’intèrpret no ha assajat gens, no té director, ni més indicacions que el text, però sobretot perquè implica llegir, reaccionar i interactuar amb el públic.

El muntatge manté l’enigma

“La connexió amb el públic és el més important”, diu Casanovas. I els actors hi estan disposats: “Vull arribar-hi verge i jugar a fons”, diu Sílvia Abril. “No en sé res i no en vull saber res. Jo, que soc un cibercondíac, no he anat a Google a buscar «Whoopi Goldberg White rabbit red rabbit »”, assegura Jordi Basté. L’actriu nord-americana és una de les intèrprets que ha jugat a aquest experiment des que es va estrenar el 2010, i que ha passat des del festival Fringe d’Edimburg fins al mateix Broadway. “Jo sí que ho he buscat -confessa Nora Navas- i no hi ha res. Voldria saber, per exemple, si interpretes un personatge o ets tu”. Sembla que hi ha una conjura mundial entre els espectadors per mantenir l’enigma del muntatge.

Casanovas segueix amb la dèria de sacsejar els formats teatrals perquè el públic visqui una experiència. I quan va llegir el text va pensar: “És una idea genial. Em moro d’enveja. Com m’hauria agradat pensar un mecanisme com el que ha pensat el Nassim”. “La gent no s’ho creurà, però hem de posar èmfasi en la idea que això no és una impostura. No sabem res”, insisteix Andreu Buenafuente, que a més de ser coproductor de l’espectacle amb El Terrat i Haus & Richman, també interpretarà l’obra a l’estiu dins el festival Singlot, a Sant Feliu de Guíxols. Els altres vuit intèrprets actuaran a la Sala Barts del dilluns 3 d’abril al 19 de juny (l’entrada val de 16 a 20 euros). Només ho podran fer una única vegada a la vida, esclar. I un cop engeguin, el compromís és arribar fins al final.

Les